Fins el 7 de gener del 2019 es pot visitar al Museo Nacional Reina Sofia, l’exposició dedicada a Dorothea Tanning sota el títol Detrás de a puerta, invisible, otra puerta. El títol evidentment no és casual, sinó que fa referència a la importància que l’artista va donar a aquest element al llarg de la seva vida. La porta com a element que permet sortir a un altre món o a l’inrevés, per cloure’s en un espai privat i tancat, d’exploració i de coneixement.
Amb motiu d’aquesta exposició s’ha escrit molt sobre ella i la relació amb el surrealisme, moviment del que va formar part i del que ha estat considerada com una de les més importants representants. Va ser gràcies a la mostra que l’any 1936 es va presentar al MoMA de nova York titulada Fantastic Art Dada Surrealism que va conèixer aquest moviment. Per desgràcia, la situació de guerra a Europa no li va permetre instal·lar-se a París, tal com ella pretenia, per a observar de prop l’evolució del mateix i entrar en contacte amb els seus integrants. De tornada a Nova York, va ser Max Ernst qui va quedar impactat amb l’autoretrat de l’artista (Birthday, 1942) i el va incloure en una exposició 31 mujeres de la Peggy Guggenheim celebrada el 1943.
Dorothea Tanning (1910-2012) va deixar la seva empremta en diferents camps a més del de la pintura: va ser il·lustradora per a Marcy’s i altres grans magatzems; va dissenyar vestuari per a ballets; va publicar diversos llibres de poemes i novel·les, així com les seves memòries; les seves escultures toves son ben conegudes així com alguna de les seves instal·lacions, Habitació 202 o Door 84.
L’exposició està organitzada en vuit seccions amb temàtica pròpia com son l’Autoretrat, les partides escacs (element inspirat en Duchamp) que va emprar com element de relació amb Marx Ernst amb el que es va casar l’any 1946.
La tercera secció està dedicada a la dona-nena per passar després a presentar la relació familiar, començant per la maternitat o pel dinar familiar. És molt interessant fer la comparativa d’aquestes dues obres amb altres que, amb el mateix títol, va realitzar en anys posteriors. En el cas de Maternitat es pot comparar amb el dibuix de l’any 1976
i en el cas de Family Portrait tenim aquestes dues obres, la primera de l’any 1954 i la segona de l’any 1977. Encara que no existeix una gran diferència en els colors de la paleta, el tractament és absolutament diferent.
A l’entrar en la secció de les escultures toves, immediatament em van venir al cap les de Louise Bourgeois. Encara que la temàtica sigui diferent, però com a tècnica i ús del cos com a forma d’expressió, tenen unes semblances. Dorothea Tanning es va decantar per l’ús principal d’un tipus de roba concreta, el tweet. Son cosos incomplets, que suggereixen trencament, fragmentació i d’una gran força expressiva.
Aquesta mateixa idea de cos mutilat, que fuig de l’estereotip del cos femení i que per Dorothea Tanning era important posar de manifest com a rebuig del paper de muses que s’atorgava a les dones dins del mon de l’art, és el que podem veure en la seva obra Women artist, Nude, Standing del 1985-1987. I no només com a muses sinó que cal recordar la seva negativa a ser qualificada de “dona artista”
Puedes ser mujer y ser artista; pero lo primero no lo puedes evitar, y lo segundo es lo que eres en realidad.
L’explicació que consta en el programa de mà és molt eloqüent:
No se trata de un estilizado desnudo tradicional, sino de una mujer que está armada por su propia carne voluptuosa, mientras su mantilla negra, con una flamante amapola roja, parece palpitar bajo gruesas pinceladas.
És interessant llegir els articles que han anat apareixent entorn a aquesta exposició (i que es troben fàcilment a través d’Internet) perquè cada un d’ells posa l’èmfasi en un aspecte de la producció de Dorothea Tanning. Entretenir-se navegant per la seva web és també molt alliçonador i si es te ocasió, val la pena dedicar unes hores a veure i gaudir de l’exposició. És inevitable que a mesura que es van veient més obres dels integrants d’un moviment artístic , més es va descobrint i apreciant.
Nota: Els enllaços a pàgines de la Wikipedia es seleccionen en funció del seu contingut, donant preferència a les que tenen el contingut més desenvolupat en lloc del idioma en el que estan escrites.
Des de Collserola 