Reflexions entorn al debat sobre estereotips en l’entorn de les dones i la ciència

El passat 11 de febrer, vaig seguir el debat organitzat per la Fundació La Caixa : Mujeres en la ciencia, superando estereotipos y desigualdades, que van organitzar en ocasió del Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència.

Avui dia 22, és el Dia de la igualtat Salarial i m’ha fet venir al cap de nou, algunes de les idees que en va suggerir el debat abans esmentat.

Primer aspecte a destacar: totes les dones que van intervenir eren científiques i investigadores en el sector biosanitari i havien realitzat estudis de medecina, farmàcia o biologia, que com ellles mateixes van admetre, la població estudiantil és majoritàriament femenina. Cap del mon de l’enginyeria, física, tecnologia, matemàtica, etc. Davant d’aquesta realitat, una es planteja si la les pròpies entitats que consideren que estan fent accions en favor de la no discriminació, no son les primeres que presenten una panorama esbiaixat, que estan perpetuant els tòpics de les professions més aptes per a ser desenvolupades per dones.

En relació a aquest primer punt, va ser sorprenent que les dones més joves, consideraven que com en el seu sector eren majoritàries les dones, no havien sentit mai que haguessin estat discriminades. Va ser curiós com una dona de més experiència, va començar a posar exemples on ens constatava la discriminació real, encara que fos subtil i no barroera. Deia: quantes vegades en una reunió una persona es refereix al Dr. Fulanito i la Joana. Perquè s’avantposa el títol en el cas masculí i directament el nom per anomenar a una dona que és igualment doctora? Quina reacció tenen les dones presents a la reunió? Moltes vegades s’accepta i el més greu és que ni tans sols perceben aquesta discriminació.

Un altre aspecte que semblava enganyós, era el tema salarial. Al tractar-se de llocs de treball dins de l’administració, no és tan evident la discriminació en el salari, però no es va parlar en cap moment de que succeeix si es parla d’investigació en empreses privades, laboratoris, etc.

No es va abordar el tema de qui ocupa els llocs de direcció i de pressa de decisions.

Només he fet una cerca ràpida en relació al CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas). El grups d’investigació es reparteixen en vuit àrees temàtiques diferents:

Àrea d’investigació	Nombre de grups
Biologia i Biomedecina	583
Humanitanitats i Ciencies socials	81
Recursos naturals	126
Ciències agraris	197
Ciencia i Tecnologia de materials	170
Ciencia i Tecnologia dels aliments	100
Ciencia i Tecnologies Químiques	138
Ciencies i Tecnologies Físiques	156

Nombre de grups d’investigació per àrees temàtiques. CSIC

A tall d’exemple, he mirat els 81 grups d’Humanitats i Ciències Socials i el 62% tenen com a investigador principal un home. En el cas de Ciència i Tecnologia de materials, hi ha molt grups que corresponen a centres autònoms, però de la resta, que aparegui una dona com investigadora principal, surt un 24%.

Amb aquesta pinzellada, només es pretén cridar l’atenció sobre la situació global del mon de la investigació. Segur que tothom identifica clarament les diverses persones especialistes que han anat apareixent en els mitjans a rel de la pandèmia del COVID-19. Quasi la totalitat han sigut homes, excepte la Dra del Val, coneguda viròloga i alguna metgessa d’algun hospital.