Edatisme i sexisme en la publicitat digital

Buscava un accessori de cuina per obrir pots, i vaig cercar a Internet per veure quines alternatives existien. Gran sorpresa: en la resposta havia tot un seguit de productes que s’anunciaven com adreçats a persones grans, “dones” o en altres casos, mestresses de casa, o persones amb artritis:

Abrebotella para personas mayores, manos débiles, artritis, mujeres…

para personas mayores, personas con discapacidades o artritis y ama de casa…

Al veure aquests anuncis, vaig estar buscant i buscant, i puc assegurar que no en vaig trobar cap que poses: “para hombres”.

Aleshores en els cercadors preguntava directament: Accessoris cuina Dones o Accessoris Cuina Homes. Els resultats, no per esperats van deixar de ser significatius. En el cas dels productes adreçats a dones, hi havia olles, motlles per fer pastissos de diferents formes, i barrejats pel mig, joguets eròtics. El llistat de productes per homes era ben diferent: tot tipus d’estris per fer barbacoa, ganivets especials per tallar carn o pernil, davantals de cuina amb dibuixos que consideren divertits, estris diversos relacionats amb el vi, etc.

Res d’això és gratuït. Sabem que els algoritmes que estan al darrera dels cercadors d’Internet, han sigut construïts, en la majoria dels casos per persones que assumeixen el rol masculí i que han plasmat els criteris o els rols que les empreses els hi han explicitat com a propis de cada sexe. La intel·ligència artificial que s’aplica està construïda en base a un seguit de conceptes, situacions, paraules, criteris, en els que no es vigila la neutralitat dels mateixos, al contrari, es busca arribar a sectors de població determinada. El resultat és una base de dades absolutament esbiaixada, discriminatòria i perpetuadora d’aquests rols. Només cal parar una mica d’atenció en els resultats que s’obtenen per a confirmar-ho.

Cal suposar que totes les empreses que s’anuncien d’aquesta manera, tenen un equip de màrqueting que estudia quines son les millors estratègies per a vendre el seu producte. És evident que encara els deu funcionar quan les utilitzen. Però si es pensa una mica, es dedueix que estan exclouen a tot un sector de la població que cerca un estri que sigui fàcil d’utilitzar i que resulti còmode, al marge de si és una persona jove o de mitja edat o gran, o de si és d’un sexe o d’un altre, o també pot ser que li agradi un determinat disseny o un material. Un altre segment de la població que pot quedar exclòs, és el de persones amb una discapacitat temporal (s’han trencat la mà o tenen tendinitis o …) i en aquesta situació es poden trobar persones de qualsevol edat o sexe. Potser caldrà modificar certs criteris del màrqueting, introduint noves segmentacions de la població, tenint presents les noves tendències que s’estan produint a nivell global.

Fins aquí havia confirmat la discriminació per sexe a nivell general, sense voler entrar en aspectes d’identitat, dels que es podria també parlar i molt.

La següent cerca va ser sobre estris per a persones grans per a confirmar la discriminació per edat. La llista de productes i empreses que oferten coses és molt amplia, però tothom es concentre en aparells de telefonia amb números ben grans o amb poques prestacions o en ajudes tècniques, que tal com he parlat en el paràgraf anterior, no te perquè estar limitat el seu ús a persones grans. La societat cada cop és més diversa, com es diu en llenguatge popular: hi ha gent per a tot. Hi ha persones ben joves que utilitzen eines tecnològiques adaptades com a mitjà habitual de comunicació i de relació o per desenvolupar la seva vida laboral.

Caure en el parany de que les persones grans son negades per a la tecnologia, és una mostra més de discriminació. Precisament a moltes d’elles els hi està servint de canal de comunicació tant amb coneguts com amb familiars o bé poden escriure els seus poemes o endreçar les fotografies o fer la compra, etc. Exactament igual que el que fa la resta de la població. És evident que pot haver un nucli de persones a les que no els hi agradi tant o que no es sentin tan còmodes, però això també passa en altres segments de la població.

Aquest tema ha estat molt present per desgràcia durant la pandèmia, amb l’aplicació de polítiques discriminatòries i economicistes, al considerar a les persones en relació al seu valor econòmic (ingressos: producció – despeses: sanitat i serveis socials demandats).

Un altre aspecte interessant a considerar és la terminologia. Si en lloc de cercar per persones grans, s’utilitza la paraula sènior, el resultat ja canvia. Aquest canvi és degut en part a la retirada del mercat laboral de persones que estan en la franja d’edat dels 50 als 60. És evident que aquests segment es considera que te una bona capacitat econòmica i per tant han de ser tinguts en compte, com a potencials consumidors de serveis i d’oci de tot tipus: viatges, cursos, activitats culturals o activitats relacionades amb la cura personal. Per això, no apareixen en cap dels anuncis adreçats a persones grans.

La superació de les discriminacions de qualsevol tipus, no es resolen d’un dia per l’altre, però cal anar fent passets endevant, aturar-se és sempre un retrocés. Per això crec que tothom hem d’aportar el nostre granet de sorra i denunciar les actituts que comporten qualsevol tipus de discriminació.