Categories
Art

La part amagada dels museus

Des de l’arribada d’una peça a la seva exposició

Tothom ha visitat en un moment o altre de la seva vida un museu i, és quasi segur, que hagi preguntat, on son la resta de peces que te el museu?, on es guarden?, de quina manera?, etc.

He pogut fer una visita als fons del MNAC i se m’han resolt alguns d’aquests dubtes que tenia i m’he afegir d’altres.

Una primera dada important és que més del 90% de la seva col.lecció està en les sales de reserva i per tant el públic no te accés a ella. La conservació i manteniment de tot aquest fons museístic te un cost elevat i per tant la següent pregunta és qui i com es paga tot aquest cost. És interessant diferenciar entre el model europeu i el model anglosaxó i americà dels museus. Per norma general i si es parla de museus públics a Europa, més de meitat del pressupost és assumit per l’administració pública, variant el percentatge en cada país. Es percep un canvi d’orientació en la mesura que es busquen altres formes de finançament, on lloguer d’espais, cessió temporal d’obres a fundacions privades, campanyes per incrementar la venda directe d’entrades, etc.

MNAC. Sala oval
MNAC. Sala oval

Evidentment, la part més interessant és veure com s’actua amb les peces. Una primera cosa curiosa és que les peces, quan arriben al museu, passen “una quarantena” en un espai especial. L’objectiu d’aquesta acciónés aconseguir l’aclimatació progressiva de l’obra a la temperatura, humitat i condicions noves. Per això, ni tants sols es treuen de l’embalatge en el que arriben, sinó que aquest es va obrint poc a poc.

Un cop passat aquest període es registra la peça, assignant-li un número que l’acompanyarà per sempre més, tant si es cedeix, s’intercanvia, o s’exposa o no.

A partir d’aquí s’inicia el procés d’anàlisi de la situació de l’obra per determinar el seu estat de conservació i si requereix d’alguna actuació. Evidentment, en funció del material: fusta, paper, fotografia, pintura, moneda, pedra, etc., anirà a una sala de reserva o un altre. Les condicions de conservació son molt estrictes i segueixen un protocol establert.

  • MNAC. Fons de reserva. Obra de pedra
  • MNAC. Fons de reserva. Imatge de pedra
  • MNAC. Fons de reserva. Espai pedres

Pels profans en la matèria, conèixer els diferents material que s’utilitzen per la conservació: des del tipus d’armaris adaptats a cada tipus, als embolcalls, les condicions d’humitat i temperatura que evidentment no poden ser iguals per a les diferents tipologies, tipus de gas pel cas d’incendi, etc. et fa estar amb la boca oberta durant tota l’estona.

MNAC. Quadre conservació preventiva
MNAC. Quadre amb conservació preventiva

Però la cosa no acaba aquí. Aquestes peces si han de ser exposades, cal garantir que es mantindran les pautes de conservació establertes. Caldrà verificar un cop més, el seu estat i si requereixen d’alguna intervenció . Després vindrà el trasllat des de les sales de reserva a l’espai expositiu.

Les obres passen d’estar a les fosques a, de cop, tenir llum; d’una temperatura constant es passa: a unes variacions en funció del nombre de visitants; modificació del grau d’humitat, presència de contaminació i pols, etc. Garantir les condicions implica un reguitzell d’accions: control de l’aire de tot el museu per garantir la puresa del maeix; penjar els quadres sobre paret de fusta per garantir l’aïllament; llums indirectes i d’un tipus determinat (leds); absència de radiacions i control del nombre de persones simultànies a la sala.

Les peces de plata requereixen d’un tractament específic. La plata en contacte amb l’aire i la pols s’ennegreix. Quan es netegen, s’elimina una capa de plata, per tant ja es comprèn que el més important es la preservació de les peces. Per això, s’exposen sempre en vitrines úniques que disposen en la base, d’un equip individual de manteniment de la humitat i a la part superior, el vidre està tamisat per evitar l’excés de llum.

MNAC. Sant Jordi. Peça de plata
MNAC. Sant Jordi. Peça de plata

No s’escapa a ningú que la tecnologia juga un paper important en els museus actuals. Les dades que es capturen tant en les sales d’exposició com en les de reserva, passen directament a ordinadors que verifiquen, alerten i modifiquen les condicions segons els valors establerts. A més de disposar de bases de dades i registres de totes les peces amb les imatges corresponents.

Tots aquests aspectes contribueixen a la preservació i conservació de les peces i també de forma important, a la difusió del fons. Si es vol aconseguir arribar a la paritat de 50% aportació pública al pressupost i l’altre 50% per autofinançament, els aspectes de difusió i comunicació, adquireixen una importància considerable.

Molt relacionat a aquest aspecte de la pre-conservaciói restauració dels fons, és l’article aparegut a el diari El País, el passat 3/11/2021 de Ianko López i Saúl Ruiz (Vídeo), titulat: El almacén de arte de Róterdam que puede revolucionar los museos más importantes del mundo

Si ja en els darrers anys s’han modificat els criteris de restauració, respectant molt més els originals i posant més èmfasi en la restauració preventiva i realitzant la restauració quan és imprescindible, l’obertura d’aquest nou magatzem, segur que porta a replantejament que duguin a donar més visibilitat a les peces que avui en dia, queden tancades i sense possibilitat de que siguin contemplades.

Conèixer una part de tot el rerefons d’un museu, dona un nou significat a les properes visites a exposicions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s