La resenya bibliogràfica complerta del llibre és: Virginia Woolf. Escenas de una vida: matrimonio, amigos y escritura. Selecció y traducción de los diarios a cargo de Gonzalo Torné. Prólogo de Lucía Lijtmaer. Censo de personajes y cronologías de Itziar Hernández Rodilla. Ed. Clave Intelectual, 2021.
Després de tans anys de llegir les obres de Virginia Wolf o les referides a ella, tens la sensació de que et queda poc marge de sorpresa, però una i un altre vegada, aquesta creença es veu superada.
La part central d’aquesta obra, la forma una selecció dels diaris de l’escriptora i està estructura en quatre parts diferents. La primera està dedicada a les anotacions fetes en relació als seus amics. La segona, recull un seguit de pensaments sobre temàtiques diverses. La tercera fa relació a les seves novel·les, tant pel que fa al procés d’escriptura, com els neguits i angoixes que li provocava la publicació d’elles, a més trobem unes pàgines amb pensament de l’escriptora relacionars exclusivament amb La darrera es centra en el seu matrimoni i la malaltia mental que patia.
He trobat a faltar les dates de les entrades en els diaris dels diferents aspectes dels recollits en el llibre. Per exemple, si agafem les anotacions relacionades amb una persona amiga, a vegades hi ha grans diferències entre una i la següent, però al no saber si ha passat un mes, un any o el temps que sigui, entre la primera referència i l’altre, es fa difícil entendre algunes de les opinions. En l’apartat dedicat als pensaments, a aquesta absència de data, s’afegeix que no sabem en quin context van ser expressats.
Els pensaments recollits, es poden classificar en dos grans grups: els que fan referència a la seva vida quotidiana i les reflexions sobre aspectes generals. És important no oblidar l’època i l’entorn social i polític, en el que es va desenvolupar la vida de Virginia Woolf, però algunes de les opinions recollides, al no saber quan i perquè van ser escrites, provoquen una certa perplexitat. Traspuen un sentiment de superioritat de classe, i sobre tot de valoració d’aspectes intel·lectuals, en detriment de les persones de classe treballadora o sense formació. Per exemple:
Personas sin un solo rasgo hermoso o definido. Cuesta imaginar un motivo por el que la naturaleza fabrique tantas así.
o
Cuando nos relacionamos con personas de segunda categoria el mundo parece de mentirijilla
També es troben molts pensament relacionats amb el pas del temps i l’edat. Clarament era un tema molt present.
L’apartat dedicat a les seves obres, és molt interessant. Poques vegades es te l’oportunitat de conèixer quins son realment els pensaments dels escriptors i escriptores, en relació a la seva obra. Hi ha un lligam molt estret, forma part de la seva vida durant un període de temps, ha ocupat la seva ment i el seu dia a dia i per molt que la Virginia Woolf reivindica la llibertat d’escriure el que ella vol, és evident que l’opinió del seus amics i del públic, és important.
De cada una de les seves obres explique com sorgeix l’idea, com la va madurant, les empipades, el neguit per trobar el mètode i la forma adient. Un cop acabada venen les correccions i després les primeres opinions, d’en Leonard i dels amics més directes. El següent estadi son les crítiques, com l’afecten, quines considera més importants, etc. He de confessar que m’han entrat moltes ganes de rellegir-les, segur que ara les llegiré amb un altre mirada.
Amb visió actual, sorprèn quan parla de la quantitat de vegades que reescrivia a mà una obra, a més de les que la passava a màquina. Tot això abans de donar-la per acabada.
Entre l’apartat dedicat als seus amics i el cens de personatges que apareixen al llarg del llibre, és possible fer-se una idea clara de l’entorn tant personal com social i cultural de l’època i de l’escriptora-
Insisteixo, m’ha faltat la data de l’entrada en el diari, però això no treu que valori la tasca realitzada i que el consideri un llibre de referència
Nota: L’article que va escriure Antonio Muñoz Molina: Diario incesante de Virginia Woolf, publicat a El País, l’11 de febrer de 2012, em sembla una bona presentació del que va representar l’escriptura del Diari per a Virginia Woolf. No es pot oblidar que estem parlant de 27 quaderns , que excepte en períodes amb problemes greus de salud, va anar anotant dia a dia, el que feia, pensava, les rutines de la casa, etc,
Des de Collserola 