S’està representant al teatre Akademia de Barcelona, Red de John Logan.
És quasi segur que moltes persones associïn John Logan a guions de reconegudes pel·lícules com Gladiador, Star Trek: Némesis, L’ últim samurai o L’ aviador, per les que ha estat nominat en diverses ocasions als premis Oscar de Hollywood. Si es cerca sobre la seva filmografia, es pot veure que ha jugat diferents papers: com a guionista, productor o director.
L’obra de teatre Red va ser representada per primer cop a Londres l’any 2009 i des de llavors, no s’ha deixat de representar arreu del món.
L’ obra transcorre en el període de temps en que Mark Rothko està pintant uns murals adreçats a decorar el restaurant de luxe Four Seasons de la ciutat de Nova York (1958-1959) i sintetitza els diàlegs i confrontació d’idees que es va produint entre el pintor i el seu ajudant. Aquest, de mica en mica, va manifestant el seu criteri, no només a nivell pictòric sinó sobre l’art i l’ètica.
La concepció de Rothko gira entorn a la idea de la comunicació que s’ha d’establir entre l’obra i qui la mira. Per això parla d’un espai on les persones puguin interrelacionar amb elles, un espai de recolliment i de pau. Contínuament pregunta a l’ajudant que veu en els quadres, que li diuen i tot això recolzat per l’ús d’uns colors molt concrets, on el negre representa la mort. Aquest és considerada una etapa fosca de l’artista en front als quadres d’etapes anteriors.
La idea aquesta d’un lloc de meditació al voltant de les seves obres, va acabar materialitzant-se en la Rothko Chapel de Houston, capella aconfesional, on es troben catorze obres del pintor, quasi negres i només amb petites variacions de color. L’ artista va intervenir en la concepció i disseny de l’espai, però no la va poder veure acabada perquè es va suïcidar al març del 1970, abans de la seva finalització.
La idea que ell perseguia amb l’elaboració dels murals destinats al Four Seasons, de comunicació amb les persones, va veure que era inviable i va tornar els diners del projecte. En algun lloc he llegit que mentre ell finalitzava els seus quadres, van col·locar de forma provisional en les parets del restaurant, obres de Pollock. Rothko va anar a sopar i va comprovar que la gent ni mirava els quadres i que l’ambient tampoc era propici per a la contemplació dels mateixos. Després d’aquesta experiència, va ser quan va decidir no tirar endavant amb el projecte.
Els diàlegs son molt rics i plens de matisos i porten a la reflexió sobre el significat de l’art i el paper de l’artista.
Absolutament aconsellable. Val la pena seguir-li la pista per si es representa en altres indrets.
Des de Collserola 