Categories
Art Arts plàstiques Escultura Pintura

Miró. El llegat més intim. Fundació Joan Miró Barcelona

Per descomptat, només m’ha calgut un instant per traçar aquesta línia amb el pinzell. Però he necessitat mesos, potser anys de reflexió per concebre-la. Aquesta simple línia és per a mi el senyal que he assolit la llibertat. I per a mí, assolir la llibertat és assolir la simplicitat.
Joan Miró

L’exposició temporal que actualment es pot veure a la Fundació Joan Miró de Barcelona: Miró. El llegat més íntim, te un caire molt particular. Es presenten obres que el pintor va dedicar primer a la seva dona i a la seva filla, i posteriorment també als seus nets, per a nodrir les seves col.leccións particulars. De la mateixa manera es va reservar per a ell mateix algunes de les seves obres.

Davant d’aquestes obres, de seguida un es planteja, quin era el criteri que seguía Joan Miró per triar aquestes, i no unes altres obres, perqué formessin part d’una col.lecció concreta? El que és segur, és que no es volia desprendre d’elles, que o estaven en la seva pròpia col.lecció o volía que les tinguessin les persones que ell estimava. Segur que dona molta informació el poder-les veure ordenades per anys i conèixer les temàtiques.


Les fotografies, escrits, dibuixos, etc. presents a l’exposició, ajuden a situar les obres, a entendre les coses o temes que preocupaven a l’artista i les ubiquen dins d’un context concret. També ens ajuda a conèixer com treballava Miró, la necessitat que sentia d’estar sol, o millor dit, d’estar en diàleg amb l’obra

El que és evident és l’arrel.lament a la terra, a la natura i al seu entorn familiar. De ben segur que sense aquestes arrels tan fortes, la seva obra sería molt diferent. Aquests interessos tan particulars i concrets, li van servir per obrir els seus horitzonts, per buscar i probar tècniques i materials diferents que utilitzava en les seves obres: pintura, escultura, tapís, etc. Pot semblar contradictori, però el tenir unes certeses personals, li podien donar ales per anar més lluny.

L’exposició, comissariada pel director de la Fundació Marko Daniel juntament amb Elena Escolar i Dolors Rodriguez Roig, mostra una selecció d’obres i de documents, distribuïdes en els diferents espais, fent-ho més entenedor. Una sala està dedicada a explicar els orígens de la seva pròpia col.lecció, a continuació ve la sala dedicada a les obres dedicades a Pilar Juncosa. Tot seguit es troba l’espai amb les obres dedicades a la seva filla Dolors Miró i tot seguit, venen les obres dedicades als nets. La sala ubicada a la planta baixa, recull obres que la família Miró ha llegat a la Fundació.

Les sales son amplies i fan que les obres es puguin contemplar des de diferents angles. Podríem dir que respiren, que a cada una se li ha concedit l’espai que necessita. Sempre m’ha cridat l’atenció els muntatges de les exposicions temporals.

Si es visita primer la col.lecció permanent, quan s’arriba a la temporal, sobte una mica. És el contrast entre l’artista reconegut i la persona propera i amant dels seus. Molt lograt.