Categories
Cultura General

Canvis en l’accés i consum de cultura

Oferta cultural a través de plataformes digitals especialitzades. Trencament de la bretxa digital.
Posar a l’abast de la població mitjans de coneixement i accés.

A rel de la pandèmia i sobre tot a posteriori, s’ha incrementat l’accés a música, teatre, cinema, literatura, etc. a través de plataformes o eines digitals.

Amb la tornada a la normalitat, s’està posant de manifest una certa vacil·lació en la recuperació dels hàbits de consum anteriors al 2020. És evident que darrera d’aquest fet hi han causes i circumstàncies diverses, algunes de les quals ja han aparegut als mitjans i han estat debatudes en diferents fòrums. Només a tall d’exemple deixo un parell de cites:

I és que es pot observar que el dia 17 de març de 2020, poc després que comencés el confinament, l’ús de plataformes digitals que ofereixen contingut audiovisual va augmentar en un 108% a l’Estat espanyol. Des d’aleshores, els cinemes no s’han pogut adaptar enfront de la pujada abrupta del consum de les plataformes.

Arnau Fortuny. Sales de cine, fotogrames després de la pandèmia. @La_Directe. 5/01/2022

L’Informe Anual del CoNCA assenyala que el 2021 no ha estat l’any de la recuperació de l’impacte de la Covid-19: malgrat la millora respecte de l’any 2020, la majoria de sectors culturals no han aconseguit arribar a les xifres prèvies a la pandèmia.

Jaume Forés Juliana. Ara. cat. 19/07/2022

L’objectiu d’aquest apunt va però en una línia diferent. Hi ha una part de la població, que per motius diversos: problemes de salut o de mobilitat, lloc d’habitatge, dificultats econòmiques, etc., no poden participar presencialment en actes culturals que es desenvolupen en espais especialitzats.

Ningú pensa que es visqui de manera igual el compartir amb altres persones un concert, o les rialles en un espectacle teatral o de cinema, o viure en directe la màgia del circ o visitar un museu o una galeria, que el gaudir d’aquestes activitats de manera individual o en un entorn casolà, sense disposar moltes vegades dels mitjans tecnològics o equips de so adients.

Però no tenir en compte aquesta part de la població, que només pot participar de l’oferta cultural a través de la pantalla de la tv o de l’ordinador o de qualsevol altre dispositiu electrònic, seria una forma de discriminació de la que cal fugir.

En cap cas s’està parlant de gratuïtat. De la mateixa manera que si es va a un espectacle, cal pagar l’entrada, en l’accés en remot, també ha d’haver un preu.

Experiències que es van posar en marxa durant la pandèmia com la del Teatre Lliure Online, cal esperar que continuïn o l’oferta del TNC adreçada a docents o professionals, potser es podria fer extensiva a un públic més ampli.

Per sort l’oferta per visitar des de casa museus, és amplia i diversa i en alguns casos, fins i tot ofereixen conferències a les que es pot accedir en remot. Un cop més cal recordar que no sempre la visió que s’obté és òptima, ja que els colors de les peces, per molt ben digitalitzades que estiguin, no sempre aconsegueixen reproduir les mateixes tonalitats. Però, poder accedir a museus de diverses parts del món, és tot un privilegi.

Potser el món de la música, va ser el primer en posar a l’abast d’un públic ampli i divers, una oferta que podia satisfer a persones de tots els gustos i edats.

Darrerament el Teatre del Liceu de Barcelona, s’ha afegit a aquesta oferta, creant una plataforma a través de la qual, tant es podran accedir en directe a representacions d’òpera, com a concerts, a més de disposar d’obres per visionar en diferit.

Dies enrere, es va poder seguir el concert celebrat al Teatre del Liceu de la Novena Simfonia de Mahler. dirigida per Gustavo Dudamel i que van retransmetre en directe tant Liceu+, com Mezzo, Medici.tv o des del portal de l’òpera de París. Aquesta diversitat de plataformes fa pensar en la bona acollida que tenen aquests esdeveniments.

Món a part, és l’amplia oferta de cursos i seminaris.

Però un cop plantejada la necessitat de seguir oferint i ampliant l’oferta de tot tipus d’actes culturals, s’ha de plantejar un altre aspecte que és condició si ne qua-non perquè es pugui mantenir aquesta oferta: POSAR ELS MITJANS PER TRENCAR LA BRETXA DIGITAL.

Les persones que viuen soles, o amb mobilitat reduïda, potencials consumidors d’aquesta forma de cultura, no sempre tenen les eines ni els coneixements per a poder gaudir-les. Aquí caldrà un esforç conjunt per part de les entitats que gestionen actes culturals, les administracions i les entitats solidàries que poden acompanyar a la gent en l’aprenentatge d’aquest entorn. En definitiva, es tracta de facilitar l’accés a la cultura a tothom.