Categories
Art Escultura Pintura

Mirades creuades. Les col·leccions com a territori de creació. Fundació Suñol.

Mirades creuades. Exposició Fundació Suñol Barcelona

Des del passat mes de setembre i fins el 14 de gener del 2023, es pot visitar aquesta exposició a la Fundació Suñol. És molt interessant l’aproximació que fa a dues col·leccions i a les dues persones que les van crear. Però a més, i tal com es pot llegir en el programa de mà, plantegen diversos punts de debat a tenir presents:

Aquest projecte posa en relació diferents protagonistes i aspectes diversos que conformen l’ecosistema artístic, des del paper de la institució artística, el rol del col·leccionista, la col·lecció com un actiu o la cultura en general com un valor afegit a la tasca de la institució artística, fins al qüestionament -avui dia inevitable- sobre l’empremta que el funcionament de tots aquests actors deixa en el nostre planeta

La Fundació Suñol, celebra enguany els 20 anys d’existència, en quant a la vessant pública, de posar a l’abast de la ciutadania, les obres d’art que en Josep Suñol, havia anat adquirint per a la seva col·lecció particular. Es tracta d’una col·lecció que engloba peces de van des dels anys 20 del segle passat fins els anys vint del segle actual. Lògicament, i han períodes més representants que d’altres, però és prou representativa d’aquest període. Al parlar d’aquesta col·lecció, és de justícia, recordar la figura de Fernando Vijande, galerista, que va assessorar fins a la seva mort, l’any 1986, a Josep Suñol.

El que és important és la voluntat de posar a l’abast de tothom aquesta col·lecció, arbitrant els mecanismes necessaris per a que això fos possible.

L’ altra col·leccionista i alhora pintor, va ser Fernando Zóbel, que va impulsar la creació del Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca i que posteriorment va cedir a la Fundació March.

En l’exposició que comentem, i agafant obres d’ artistes presents en ambdues col·leccions, les confronten amb obres d’artistes actuals.

Aquestes mirades creuades agrupen a: Susana Solano i Julia Spínola; Josep Guinovart i Asunción Molinos; Elena Asins i Arnau Sala Saez; Pablo Palazuelo i Oriol Vilanova.

Però seguint amb les preguntes que s’han plantejat al començament, el projecte desenvolupat per Pep Vidal, que analitza mitjançant models matemàtics, el que suposa exposar unes obres, el seu emmagatzematge i la gestió de les mateixes. L’ aportació d’Antònia del Río parteix de la importància de les biblioteques de la Fundació Suñol i la que havia en en Museu de Arte Abstracto español de Cuenca, i que en els anys de la dictadura, permetia accedir a uns llibres que difícilment es podien trobar en altres llocs. Cercant en una selecció d’artistes presents en ambdues col·leccions, i revisant els catàlegs, ha creat un sociograma, amb els possibles lligams afectius existents entre ells.

Un altre punt de debat gira entorn al funcionament d’una institució cultural i a la despesa energètica que comporta. L’ obra de Joana Moll fa reflexionar sobre aquest aspecte i cridant a la responsabilitat no només col·lectiva sinó també personal per replantejar aquest impacte.

Queden pocs dies per visitar-la i val la pena.