Categories
Llibres

Daisy Sisters. Henning Mankell

Les idees prefixades no acostumen a ser bones mai. I he de dir que això és el que m’ha passat a mi amb aquest llibre de Henning Mankel. Creia que es tractava d’un dels seus llibres  de la sèrie negre que el van fer famós arreu del mon, i l’havia anat deixant de banda durant temps i temps. La realitat és que es un dels llibres que ha escrit sobre temàtiques diferents, en la majoria dels casos dedicats a temes socials d’actualitat: migració, corrupció, crisi econòmica, etc. Aquest llibre està dedicat a la situació de la dona de classe treballadora.

És evident que cada escriptor utiliza un llenguatge i una forma d’expressar les seves idees pròpia. En aquest punt pot agradar més o menys  l’escriptor, però el que a mí m’ha interessat és la descripció del mercat laboral en general i després de manera especíal com presenta la situació de les dones, en la seva vida quotidiana i en especial en les seves relacions laborals.

Es pot parlar de tres fils argumentals de la novel.la. Un d’ells és la relació d’amistat i els afectes. El segon fil és el mon de les fàbriques i el mercat laboral i el darrer, el mon femení.

Crec que els tracta de forma que tothom pot veure similituds amb l’entorn més proper. És a dir, les persones siguin d’on siguin, tenen unes semblances en base a la classe social i al gènere. El pensament de que les dones que treballen estan ocupant el lloc d’un home, el creure que hi ha determinades feines pròpies dels homes en els que les dones son considerades com intruses, la doble jornada laboral de la dona: fora de casa i a la llar, etc., tots aquests aspectes estan perfectament descrits. El pas del temps, la violència de gènere, les frustracions personals, … tot un seguit de coses que es repeteixen en cada generació.

En algun moment he cregut que era massa llarg, que les situacions es repetien una mica, però, segurament aquest és un recurs que utiliza l’autor per trametre les sensacions que pretén que tinguin els lectors.

He de confessar que a mesura que l’he anat llegint, m’ha interessat més i més i m’ha fet reflexionar força. El recomano,  és la constatació de la globalització de les persones.

 

 

 

 

 

Categories
Llibres

Peregrinos de la belleza. Viajeros por Italia y Grecia. Maria Belmonte

Aquest és el primer llibre que publica la seva autora, Maria Belmonte. Llicenciada en Història i Antropologia, s’ha donat a conèixer en aquesta obra pel seu coneixement, estudi i dedicació al mòn helènic.

A partir de diversos personatges del camp de la literatura, de la ciència i de les arts en general (poetes, fotògrafs, escriptors, investigadors, etc.), ha investigat en la part de les seves vides que van dedicar al coneixement de Grècia, en totes les seves etapes (clàssic i bizantí) o d’Itàlia i dels vestigis clàssics que es troben en ella. Tan en un cas com en l’altre posa especial atenció en illes, on per la dificultat d’arribar, es van preservar millors formes de vida y de cultura, a més de restes arqueològics. Els personatges seleccionats, ens situen entre els segles XVIII i primera meitat del segle XX.

És novedosa la forma de presentar a cada personatge. Primer fa una aproximació a la seva biografía, passant tot seguit a presentar el seu lligam amb Itàlia o Grècia per finalitzar amb la descripció del que ha pogut veure l’autora quan s’ha desplaçat als diferents llocs on van viure cada un d’ells.

Les motivacions que van portar a “l’ennamorament” i identificació de tots ells per aquest mon son diverses. Tal com s’explica en la contraportada del llibre, a partir del s. XVIII, Itàlia i Grècia es van convertir en llocs de culte obligat dels aristòcrates joves per completar la seva educació, però també pel clima que es considerava molt saludable per a guarir malalties respiratòries. Això vol dir que per alguns no va ser una idea premeditada el voler aprofundir en aspectes concrets de la cultura d’aquests països, però per contra, els escriptors de finals del XIX i principis del XX, ja tenien un coneixement previ que els va portar a voler viure directament aquesta experiència. Els escriptors ubicats a Grècia per exemple, van viure de primera mà l’experiència de les guerres mundials, marcant de forma especial la seva visió del mon helènic. En aquest apartat inclou a : Henry Miller (escriptor), Patrick Leigh Fermors (escriptor), Kevin Andrews (arqueòleg) i Lawrence Durrel (escriptor). Els que van anar a Itàlia foren: J. Winckelmann (bibliotecari i antiquari papal), Wilhelm bon Gloeden (fotògraf), Àxel Munthe (metge), D.H. Lawrence (escriptor) i Norman Lewis (poeta).

En aquest punt voldria fer un incís, no ha hagut cap dona escriptora, periodista, artista, poeta, etc. contemporània de tots ells, amb experiències similars?

Torno a agafar el fil. Tots els personatges analitzats per l’autora, han deixat llibres que han estat reconeguts per la seva vàlua històrica o literària.  En aquest sentit, llegir aquest llibre desperta l’interés per llegir algunes de les obres citades i aprofundir més en cada un dels autors presentats. Potser en algun moment, l’obra dóna la sensació de ser una mica superficial, d’aportar pinzellades sense entrar a fons del tema. Però son prou interessants com per motivar al lector a voler anar més enllà.

Categories
Llibres

Accidente nocturno. Patrick Modiano

Accident nocturn, va ser publicada l’any 2003. La primera obra d’aquest autor francés, premi Novel de Literatura l’any 2014, va veure la llum el 1968. Per tant ens trobem davant d’una obra de maduresa.

En aquest llibre es compleixen les dues característiques fonamentals de tots els seus relats: la sol.litud i cerca de la identitat i el rol del pare.

Si es revisa la seva biografia, es percep la importància del seu pare,  comerciant jueu que va canviar el seu nom per evitar haver de portar l’estrella groga identificativa dels jueus durant la II Guerra Mundial, i que a més de viatjar contínuament, va protagonitzar algun episodi fosc, que va contribuir a que el seu fill s’allunyés d’ell fins el punt de deconèixer on està enterrat.

Patrick Modiano no va seguir estudis superiors, però de ben jove es va dedicar a escriure i ha sigut reconegut amb premis tan importants com el Goungurt (1978) i el Premi Nacional  de Novel.la de l’Acadèmia Francesa (1972). Es coneguda també la seva incursió en el mon del cine, de la mà de Louis Malle.

L’obra gira entorn a la figura d’un jove de 17 anys, que viu sol a París, i que és protagonista d’un accident nocturn. A partir d’aquí es desenvolupa la trama de cerca de la persona que conduía el cotxe que el va atropellar, amb incursions a records de la seva infantesa i l’aparició esporàdica del pare.

Com sempre, Modiano aconsegueix enxampar deseguida al lector, de manera que participes activament en la cerca de la persona i en les cabòries que va relatant. És un llibre que es fa curt i al mateix temps, és rodó: no sobra res ni tampoc et falta ni informació ni més trama de la història.

El recomano si es vol gaudir d’un llibre ben escrit, ben estructurat i amb un desenvolupament i final perfectes.

Categories
Llibres

El violí d’Auschwitz. Maria Àngels Anglada

Aquest llibre ha estat una petita descoberta, és una joia de només 132 pàgines.

D’entrada es pot pensar que és un llibre més sobre els camps d’extermini nazis, però l’enfoc el fa diferent.

Les relacions humanes en un entorn tan tancat i en unes situacions extremes estan presentades de manera que sents l’opressió i violència i al mateix temps, la solidaritat i el tracte humà entre els presoners. Tot explicat de manera que no cal descripcions cruels, amb detalls pormenoritzats: és l’ús del llenguatge i de les paraules de manera acurada, en  tota la seva riquesa i expressivitat, les que ens fan sentir les diferents emocions.

Tota l’història gira al voltant de la creació d’un violí. Els components per a la seva fabricació, no sempre eren els que un lutier hauria volgut tenir. Saber treure el millor del que es té, l’esforç, la paciència, el valorar cada component, anar-los tractant amb cura, tot tenint la música al cap, fins aconseguir el resultat idoni.

Avui en dia sabem que la memòria musical és de les darreres que es perd. Per tant, la força de la música en moments tan extrems com el que ens presenta aquest llibre, és una veritat bastant inqüestionable.

Deixo l’enllaç a la biografia de l’autora, perqué crec val la pena revisar la seva obra en totes les facetes: poesía, llibres per infants, assaig i ficció

Categories
Cultura Llibres

La llibreria dels finals feliços. Katarina Bivald

D’entrada he de confessar que el pensar que un llibre parlava d’altres llibres i de l’afició a la lectura, va ser motiu suficient per agafar-l’ho en préstec de la biblioteca municipal.

Per a més informació incloc aquest enllaç

La història no m’ha interessat tant i l’he trobat poc creïble. He pensat però, que tota novel.la ens aporta un coneixement de l’entorn on es desenvolupa i en aquest sentit, la descripció del poble, dels seus habitants, de les relacions establertes i que s’estableixen de nou, és força interessant. Les situacions acaben sent molt semblants a les que es poden trobar en qualsevol poble de qualsevol país.

Potser per a donar més contingut, s’han dibuixat totes les situacions possibles: racisme, homosexualitat, famílies monoparentals, relació dona amb noi jove, alcoholisme, etc. Tot està dibuixat molt superficialment, sense aprofundir massa en cap d’elles, emprant a la nova llibretera com a lligam entre tots. La Sara, substitueix a l’Amy en aquest paper de referent i aglutinador de tots els personatges. Un lideratge gens realista.

Crec que es nota que és la primera novel.la de l’autora i cal veure la seva evolució.

Categories
Llibres Música

Converses amb Pau Casals

Voldria compartir la lectura d’un llibre que recomano vivament. Es tracta de Converses amb Pau Casals, de Josep Maria Corredor. La primera edició es va publicar el 1955 en francès. El 1967 va ser editada per Selecta a l’igual que la de 1974 i fa tres anys va aparèixer una nova: Girona, Edicions de la Ela Geminada, 2012.

Primer de tot, cal emmarcar la figura de Josep M. Corredor, secretari particular de Pau Casals i per tant, un gran coneixedor de la vida i personalitat del violoncel·lista. Va nàixer a Girona el 1912 i a resultes de la Guerra Civil es va haver d’exiliar el 1939, anant a viure primer a Montpelier i de forma definitiva a Perpinyà el 1945. Va ser en aquesta ciutat on va morir el 1981. No va voler tornar a Catalunya fins que s’acabés la dictadura franquista. Va ser professor i traductor i va mantenir una vida intel·lectual i política molt activa. A més de la seva relació amb Pau Casals, moltes persones han sentit parlar d’ell, ja que va ser gràcies a l’ article «Un grand poète attend son tombeau»,  publicat l’any 1957  a Le Figaro Littéraire de París, quan es va iniciar una campanya internacional de recollida de fons per a poder construir una tomba per  Antonio Machado a Colliure.

Les converses que recull el llibre, les van mantenir a Prades, on vivia Casals. L’amable fluir del temps, va permetre  revisar tota la vida del músic, des de la seva infantessa fins els seus darrers anys (va morir el 1973 als 96 anys). A més de la seva personalitat i dels aspectes com a músic i director de orquestra, passen per aquestes pàgines innombrables figures d’ artistes i músics, amb els que comparteix relació i música. Això ens permet conèixer molts d’aquests personatges des del punt de vista de Pau Casals, que els situa en el context del moment. Tenia a més una gran habilitat per copsar el tarannà de les persones amb un primer cop d’ull, el que el porta a fer unes descripcions molt interessants.

No em puc estar de citar unes paraules de Casals, que va adreçar a un grup d’alumnes de composició d’algunes escoles de música americanes,

La sinceritat, la rigorosa sinceritat amb un mateix, és un element indispensable per al treball de composició. Tots vosaltres sabeu el que és música i el que no ho és. I si no escolteu els vostres sentiments, perdreu el temps, us enganyareu a vosaltres mateixos i acabareu per inutilitzar la vostra vida.

Gran llisó.