Categories
Educació Feminisme Música

Compositores de la història

Fa uns dies, em van parlar d’un projecte desenvolupat per l’alumnat de sisè de bàsica (11 anys) de l’Escola Gravi, de cerca de Compositores desconegudes per la majoria de les persones.

M’ha semblat molt interessant per diversos motius:

  • Com a projecte educatiu
  • Pel contingut de foment de la igualtat
  • Aproximació a l’ Història de la Música

Projecte educatiu:

De forma esquemàtica, cal destacar en primer lloc, la definició del mateix projecte i establir una metodologia de treball. Ens trobem en un projecte col.laboratiu i per tant, cal distribuir feines, negociar i prendre decisions. Un segon punt important, és el nivell de coneixement de les eines informàtiques que cal emprar. Estan utilitzant programari lliure i aprofiten totes les potencialitats que els ofereix. I no menys important, és saber sintetitzar i seleccionar correctament les dades, desestimant el que pot ser accessori.

De ben segur, van haver de treballar aspectes de lideratge, de relacions, etc. I tot això en un col.lectiu d’onze anys!

Feminisme i foment d’ igualtat:

No cal dir massa cosa en relació a aquest punt. Només destacar una vegada més, la importància d’aportar referents femenins. Descobrir i posar en valor el que van fer dones en èpoques històriques tan poc favorables a elles, és importantíssim. Segur que es van sorprendre més d’una cop.

Història de la música:

En la pàgina inicial, hi ha un apartat que permet accedir a un Mapa de Compositores elaborat per Sakira Ventura. En el mapa estàn ubicades totes les compositores i es pot accedir o bé per l’índex, seleccionant una persona en concret o clicant directament sobre la imatge.

És positiu que presentin aquest mapa, molt ampli i complert. Citar les fonts de referència, és una cosa que no tothom fa, creient que els hi treu credibilitat, quan és a l’inrevés.

El fet diferencial del projecte de l’alumnat de l’Escola Gravi, está en l’ordenació per segles (S. XX i S. XXI) i per etapes (Barroc, Classicisme i Romanticisme) i en la presentació. La infografia ajuda a tenir una visió general, només fent un cop d’ull.

En cada apartat, quan es selecciona una compositora, s’ens presenta la informació ordenada en diferents apartats: biografia, etapa musical a la que pertany, obres (en format youtube). característiques de l’època, altres compositors o compositores de la mateixa època. A tall d’exemple Maria Theresia Von Paradies

Crec que cal felicitar al professorat i a tot l’alumnat per la feina feta.

Només recomanaria per millorar aquest projecte, que es treballessin alguns aspectes relacionats amb l’accessibilitat. Caldria afegir Títol alternatiu a les imatges, alguns colors de fons de pantalla són de difícil lectura per persones amb visibilitat reduïda i les fonts no són totes fàcilment detectables per un rastrejador de pantalla. Però el més important ja està fet.

Categories
Actualitat. Notícies curtes Òpera Música

Helena Cánovas: Premi Carmen Mateu Young Artist European Award, Opera & Dance

El passat dia 9 de novembre, va ser lliurat a la compositora Helena Cánovas el premi instituït per la Fundació Castell de Peralada, Carmen Mateu Young Artist European Award, Opera & Dance, en la seva segona edició.

El compromís de compondre una òpera que serà estrenada l’any 2024 dins del Festival Castell de Peralada i que posteriorment es representarà al Teatre del Liceu de Barcelona i al Teatro Real de Madrid, representa sens dubte, un gran repte per a la compositora.

Segons es destaca a l’article de Fernando Sans Rivière a la web ÓA Ópera Actual, els aspectes que va valorar el jurat per a concedir aquest premi van ser:

El jurado del II premio Carmen Mateu ha distinguido a Helena Cánovas de entre 39 candidaturas de 15 países, poniendo en valor su capacidad de generar un lenguaje compositivo original con voz propia en la ópera y específicamente en la relación con la música y el texto, así como su visión escénica y teatral. También se ha valorado su talento excepcional y un claro potencial con un planteamiento caracterizado por su sensibilidad, frescura, compromiso y carisma, considerando que, en un futuro, su manera de componer se puede convertir en una voz importante y de peso en el mundo de la ópera.

És una bona notícia pel món de la música. Anar incorporant noves composicions operístiques, contribueix a deixar enrere la idea equivocada, que l’òpera està obsoleta i és una antigalla. El que és important és que expressi a través de la música, emocions i sentiments que arribin a tothom, amb independència de l’edat. Resulta també engrescador constatar l’elevat nombre de candidatures presentades, el que porta a esperar noves obres en el futur.

Tal com explica Helena Cánovas en l’article anteriorment citat, acostuma a cercar en la història i els costums per trobar temes per les seves obres. Ja apunta alguna línia concreta sobre la que està treballant. Llàstima que caldrà esperar tres anys!

Categories
Cultura Música

La Shubertíada a Vilajuïga

A finals d’agost va finalitzar la Shubertíada del 2021. A hores d’ara, el comité organitzador deu estar fent balanç i treballant ja per la propera edició. Les diverses crítiques i comentaris que han anat sortint al llarg del mes, han posat de manifest l’altíssim nivell assolit i la categoria dels diferents concerts. És evident que sempre existeixen coses per millorar, però és de justícia reconèixer, que a pesar de ser una edició en unes condicions anòmales, el resultat ha sigut bo.

Una de les novetats d’aquesta edició passada, ha sigut la celebració en diversos espais i territoris: a Barcelona, al País Basc i l’Empordà. En els dos primers emplaçaments, en dates anteriors a les habituals de la Shubertiada. En el cas concret de l’Empordà, dels dinou concerts, dos es van fer a la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries i dos a l’Espai Misteri Deu d’Aigua de Vilajuïga.

Crec que ha sigut un gran encert aquesta obertura a altres poblacions. També ha sigut un encert la diversitat d’horaris. En el cas concret de l’Espai Misteri de Vilajuïga, un concert va ser al vespre, a les 8 i un altre al matí, a les 11:30.

L’Espai Misteri- Deu d’aigua de Vilajuïga, mereix un comentari especial. Aquest auditori es troba sota terra, on brolla l’aigua carbònica de Vilajuïga. La sensació no pot ser més especial. Les claraboies del sostre, deixen entrar el sol i la llum del dia, però al fer-ho a través de l’aigua, crea formes i dibuixos que es van movent i desplaçant. És un espai no gaire gran, de manera que els intèrprets els tens a una distància curta i pots apreciar els gestos, les expressions i la tècnica. Si es te en compte que en el concert del 29 d’agost, es van interpretar cançons relacionades amb l’aigua, el resultat final no podia ser millor.

Estic convençuda de que aquesta experiència tindrà continuïtat i podrem gaudir de molts altres concert

  • Espai Miracle. Rampa de baixada
  • Espai Miracle. Claraboies
  • Espai Miracle. Parets interiors
  • Espai Miracle. Auditori
Categories
Òpera

Òpera de quatre notes de Tom Johnson

El cap de setmana passat es va representar al Teatre de Sarrià, L’òpera de quatre notes de Tom Johnson, en una versió de Paco Mir.

De manera habitual el Teatre de Sarrià programa un cicle dedicat a l’òpera de cambra, on tenen cabuda aquest tipus d’obres musicals que no és fàcil veure. Però a més ho fan amb un nivell de qualitat altisim. En aquest sentit cal destacar també que és una gran oportunitat per conèixer veus encara no consolidades, però de gran bellesa i amb futur.

En aquesta ocasió es tracta d’un obra del compositor i crític, Tom Johnson. Es tracta d’un músic que com es defineix ell mateix és minimalista.

La idea del minimalismo es mucho más grande de lo que muchas personas creen. Incluye, por definición, cualquier música que funcione con materiales limitados o mínimos: piezas que usan solo unas pocas notas, piezas que usan solo unas pocas palabras de texto o piezas escritas para instrumentos muy limitados, como platillos antiguos, ruedas de bicicleta, o vasos de whisky. Incluye piezas que sostienen un ruido electrónico básico durante mucho tiempo. Incluye piezas hechas exclusivamente de grabaciones de ríos y arroyos. Incluye piezas que se mueven en círculos sin fin. Incluye piezas que configuran una pared inmóvil de sonido de saxofón. Incluye piezas que tardan mucho tiempo en pasar gradualmente de un tipo de música a otro. Incluye piezas que permiten todos los tonos posibles, siempre que se encuentren entre Do y Re. Incluye piezas que reducen el ritmo a dos o tres notas por minuto.

Tom Johnson. «Minimalist Music | Music 101»

Categories
Òpera Música

Lessons in Love and Violence. Liceu Ópera Barcelona

Crec que puc començar dient que vaig tenir el privilegi de veure l’òpera Lessons in Love and Violence al Liceu de Barcelona.

Al tractar-se d’una obra nova, vaig voler preparar-me una mica i conèixer millor tant al compositor, George Benjamin, com la seva música. En paral·lel vaig cercar informació sobre el “llibretista” Martin Crimp, dramaturg britànic d’amplia trajectòria o sobre Katie Mitchel que signa la posta en escena. En aquesta línia, vaig seguir la conferència preparatòria que la Sra. Rosa Mesegué va fer pels Amics del Liceu, que em va semblar molt interessant i molt ben documentada. Evidentment no podia deixar d’escoltar les altres òperes i composicions de George Benjamin. Per sort, estan disponibles tant a Youtube musica com a Spotify i a medici.tv

A l’anar un parell de dies després de l’estrena, em va permetre llegir les crítiques i comentaris escrits en post, per persones especialitzades. Amb tota aquesta “motxilleta” plena vaig anar al Liceu.

La veritat és que vaig gaudir moltísim. Vaig tenir la sensació d’haver assistit a un espectacle complert: música, teatre, escenografia, bons texts, etc. Com moltes vegades s’ha dit, l’òpera és un gènere que no pot desaparèixer mai perquè ens presenta els sentiments i emocions humanes, i aquestes, poden presentar-se de formes diferents, però la realitat és que no han canviat gaire al llarg del temps. L’ambició, el poder, la passió, la violència, han estat sempre presents en totes les èpoques.

D’aquí que una temàtica que podria semblar fora de lloc i ja superada, esdevingui tan actual. La posta en escena recolzava en tot moment el sentit del drama que s’estava desenvolupant. La transformació dels elements feien percebre clarament l’ambient de destrucció que es produïa. La presència del acuari al començament, amb l’aigua neta, plena de peixos de colors vius, amb les plantes verdes i el canvi que es va produint fins a ser un espai mort, brut, de color marrò, aconseguia que es percebés aquest ambient de degradació. Fins i tot un detall que pot semblar mínim om va ser el canvi de cobrellit, passant d’un més ric i de color al començament, per canviar a un blanc, senzill, era tota una declaració d’intencions.

Categories
Música

Concert de Cap d’Any per la Filarmònica de Viena

Poder seguir el Concert de Cap d’Any, va suposar per a moltes persones, retornar als hàbits i costums habituals del primer d’any. Però aquesta sensació, de seguida es va trencar al veure com la càmera ens anava passejant per la sala de concerts buida. En quan es va iniciar el concert, ràpidament, ens vam tornar a enganxar a la sensació inicial i la veritat, és que vam gaudir d’un concert d’una qualitat extraordinària.

Fins i tot, m’atreviria a dir, que en molts moments, el fet de que la producció no dediqués estona a mostrar-nos el públic, i es centrés més en els músics, ens va permetre seguir amb més intensitat el concert.

Les crítiques de tots els mitjans i alguns musicòlegs en els seus blogs, ja han opinat sobre el repertori seleccionat i la interpretació de cada una de les peces, així dons, no entraré en comentar-les.

Un capítol especial el mereix la direcció de Ricardo Mutti. Ja he escrit moltes vegades, que el paper del director/a d’orquestra em desperta molt d’interès. En els concerts, gairebé un 80% del temps, el dedico a seguir-lo. No cal dir dons, que ahir va ser un cas especial. Es feia realitat la dita que l’autoritat és guanya i que no calen gran gestos per aconseguir que tothom segueixi escrupolosament les instruccions. A vegades era una mirada adreçada a un music o fins i tot un moviment de cella, amb això n’hi havia prou. Però per sobre de tot, es notava una compenetració i un estar-ho passant bé. Quan enfocaven les cares, la majoria de les vegades es veien somriures i això no sempre és fàcil d’aconseguir.