Categories
Art Arts escéniques Arts plàstiques Feminisme Fotografia Pintura

Mrs. Deah. Amèlia Riera

Fins el passat dia sis de novembre, es va poder visitar a La Virreina, l’exposició Mrs. Deah amb obres d’Amèlia Riera.

Les obres que es presentaven corresponien al període dels seixanta i finals dels setanta. I tal com es podia llegir en la informació de la mateixa,

aquesta exposició posa el focus en els seus «objectes cruels», que és on es fa més evident la seva crítica permanent.

(…)Tot tenyit d’un existencialisme que és al fons de l’obra de l’Amèlia des de l’inici i que aquí emergeix a la superfície en recuperar part del seu últim projecte expositiu no realitzat, un clamor per la fugacitat de la vida, el pas veloç del temps, el «vertigen fúnebre».

Encara que no s’hagi visitat l’exposició, val la pena accedir al programa de mà i veure les imatges de les diverses obres.

Com s’ha dit anteriorment aquestes obres corresponen a una etapa a la que arriba després d’abandonar l’informalisme de la seva primera època. Certament aquesta experimentació amb objectes, suposa un canvi en la seva producció, i demostra la seva capacitat d’aprenentatge continuo, de cerca constant de materials i formes d’expressió que li permetien fer visibles les seves inquietuds i preocupacions de cada moment.

Aquesta entrevista va ser realitzada en ocasió del lliurament l’any 2015, del Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En ella expressa de forma directe el posicionament com a dona artista. És significatiu com a partir del comentari de llàstima que no siguis un home, ella va decidir signar sempre amb el nom complert: Amèlia Riera i no com a vegades havia fet només amb la inicial del seu nom. Aquesta actitud reivindicativa i crítica estava molt present en l’exposició de La Virreina. El mon de la dona i les diverses visions i tòpics que han sorgit al seu voltant lligat amb la incomunicació i la solitud o les relacions de poder.

Com ella mateixa reconeix, va ser una persona de poques paraules, però que emprava la seva obra per comunicar-se.

Del programa de mà, em va semblar molt clarificadores aquestes paraules seves:

En un fullet de 1975, hi trobem l’únic text escrit per l’Amèlia «a manera de confessió»: «Explicar la meva pròpia obra, auto definir-me, declarar la intencionalitat de la meva actitud o del meu gest, em resulta tan complicat, tan poc atractiu, com emplenar per triplicat qualsevol qüestionari oficial, acompanyat de les pòlisses i timbres mòbils corresponents. […] De la tremenda càrrega literària que vostè descobreix en l’obra, dels possibles xocs, els traumes, els conflictes que la inspiren, una servidora, ni mitja paraula».

Mrs. Death. Pere Pedrals. Programa de mà

Això ens porta a destacar un aspecte important de l’art com a font d’inspiració i de reflexió. L’ artista expressa el seu punt de vista, però son les mirades externes les que afegeixen un sentit o un altre a una obra. No deixen de ser mirades subjectives totes, les de l’artista i la del espectador. Seguint amb aquest fil, el que és evident és que la visió del anomenats “objectes cruels”, no pot deixar indiferent a ningú. Sents en la pròpia pell la cruesa del que es representa, vius les situacions doloroses, però al final, tens la sensació de que la dona, acaba estant per sobre de totes aquestes situacions.

Cal remarcar la innegable importància del muntatge de l’exposició. El color fosc de les parets, la il·luminació triada, la distribució de les sales i les peces, tot plegat, facilitava la immersió en l’obra de Amèlia Riera.

Com passa sempre després de veure una exposició tant engrescadora com aquesta, és inevitable buscar més informació sobre l’artista, cercar en quins Museus es pot trobar obra seva i en definitiva, es desperta el cuquet de voler aprendre més i més.

(Ja és curiós constatar les diferències en la seva edat que apareixen en diversos mitjans, en uns posa que va morir als 85 anys i en altres, consta la que va ser en realitat, 91 anys (Barcelona 28 de gener de 1928 – 28 de desembre de 2019)

Categories
Educació Feminisme Música

Compositores de la història

Fa uns dies, em van parlar d’un projecte desenvolupat per l’alumnat de sisè de bàsica (11 anys) de l’Escola Gravi, de cerca de Compositores desconegudes per la majoria de les persones.

M’ha semblat molt interessant per diversos motius:

  • Com a projecte educatiu
  • Pel contingut de foment de la igualtat
  • Aproximació a l’ Història de la Música

Projecte educatiu:

De forma esquemàtica, cal destacar en primer lloc, la definició del mateix projecte i establir una metodologia de treball. Ens trobem en un projecte col.laboratiu i per tant, cal distribuir feines, negociar i prendre decisions. Un segon punt important, és el nivell de coneixement de les eines informàtiques que cal emprar. Estan utilitzant programari lliure i aprofiten totes les potencialitats que els ofereix. I no menys important, és saber sintetitzar i seleccionar correctament les dades, desestimant el que pot ser accessori.

De ben segur, van haver de treballar aspectes de lideratge, de relacions, etc. I tot això en un col.lectiu d’onze anys!

Feminisme i foment d’ igualtat:

No cal dir massa cosa en relació a aquest punt. Només destacar una vegada més, la importància d’aportar referents femenins. Descobrir i posar en valor el que van fer dones en èpoques històriques tan poc favorables a elles, és importantíssim. Segur que es van sorprendre més d’una cop.

Història de la música:

En la pàgina inicial, hi ha un apartat que permet accedir a un Mapa de Compositores elaborat per Sakira Ventura. En el mapa estàn ubicades totes les compositores i es pot accedir o bé per l’índex, seleccionant una persona en concret o clicant directament sobre la imatge.

És positiu que presentin aquest mapa, molt ampli i complert. Citar les fonts de referència, és una cosa que no tothom fa, creient que els hi treu credibilitat, quan és a l’inrevés.

El fet diferencial del projecte de l’alumnat de l’Escola Gravi, está en l’ordenació per segles (S. XX i S. XXI) i per etapes (Barroc, Classicisme i Romanticisme) i en la presentació. La infografia ajuda a tenir una visió general, només fent un cop d’ull.

En cada apartat, quan es selecciona una compositora, s’ens presenta la informació ordenada en diferents apartats: biografia, etapa musical a la que pertany, obres (en format youtube). característiques de l’època, altres compositors o compositores de la mateixa època. A tall d’exemple Maria Theresia Von Paradies

Crec que cal felicitar al professorat i a tot l’alumnat per la feina feta.

Només recomanaria per millorar aquest projecte, que es treballessin alguns aspectes relacionats amb l’accessibilitat. Caldria afegir Títol alternatiu a les imatges, alguns colors de fons de pantalla són de difícil lectura per persones amb visibilitat reduïda i les fonts no són totes fàcilment detectables per un rastrejador de pantalla. Però el més important ja està fet.

Categories
Cultura Feminisme Llibres

González Torné. Una selección de los diarios de Virginia Woolf

La resenya bibliogràfica complerta del llibre és: Virginia Woolf. Escenas de una vida: matrimonio, amigos y escritura. Selecció y traducción de los diarios a cargo de Gonzalo Torné. Prólogo de Lucía Lijtmaer. Censo de personajes y cronologías de Itziar Hernández Rodilla. Ed. Clave Intelectual, 2021.

Després de tans anys de llegir les obres de Virginia Wolf o les referides a ella, tens la sensació de que et queda poc marge de sorpresa, però una i un altre vegada, aquesta creença es veu superada.

La part central d’aquesta obra, la forma una selecció dels diaris de l’escriptora i està estructura en quatre parts diferents. La primera està dedicada a les anotacions fetes en relació als seus amics. La segona, recull un seguit de pensaments sobre temàtiques diverses. La tercera fa relació a les seves novel·les, tant pel que fa al procés d’escriptura, com els neguits i angoixes que li provocava la publicació d’elles, a més trobem unes pàgines amb pensament de l’escriptora relacionars exclusivament amb La darrera es centra en el seu matrimoni i la malaltia mental que patia.

He trobat a faltar les dates de les entrades en els diaris dels diferents aspectes dels recollits en el llibre. Per exemple, si agafem les anotacions relacionades amb una persona amiga, a vegades hi ha grans diferències entre una i la següent, però al no saber si ha passat un mes, un any o el temps que sigui, entre la primera referència i l’altre, es fa difícil entendre algunes de les opinions. En l’apartat dedicat als pensaments, a aquesta absència de data, s’afegeix que no sabem en quin context van ser expressats.

Els pensaments recollits, es poden classificar en dos grans grups: els que fan referència a la seva vida quotidiana i les reflexions sobre aspectes generals. És important no oblidar l’època i l’entorn social i polític, en el que es va desenvolupar la vida de Virginia Woolf, però algunes de les opinions recollides, al no saber quan i perquè van ser escrites, provoquen una certa perplexitat. Traspuen un sentiment de superioritat de classe, i sobre tot de valoració d’aspectes intel·lectuals, en detriment de les persones de classe treballadora o sense formació. Per exemple:

Personas sin un solo rasgo hermoso o definido. Cuesta imaginar un motivo por el que la naturaleza fabrique tantas así.

o

Cuando nos relacionamos con personas de segunda categoria el mundo parece de mentirijilla

També es troben molts pensament relacionats amb el pas del temps i l’edat. Clarament era un tema molt present.

Categories
Economia Educació Feminisme General Política

Línies d’acció per superar els biaixos de sexe i gènere en Ciència

Continuant amb el tema de la Intel·ligència Artificial i els biaixos de sexe i gènere, he seguit amb molta atenció el cicle de conferències, debats i taules rodones, que han conformat el Projecte organitzat per la Fundació La Caixa conjuntament amb Barcelona Supercomputing Center i el Programa BioInfo4Women. Les sessions van començar el 16 de març i la darrera va ser el passat 16 de juny. Estic a l’espera de la publicació de les conclusions finals i dels reptes i línies de treball futures, però m’ha semblat tan interessant, que crec val la pena fer una petita ressenya sobre aquest projecte.

Encara que el tema estava focalitzat en relació a la salud, moltes de les coses que es van dir, es poden aplicar a altres sectors de la vida econòmica i social. Alguns dels aspectes que m’han cridat més l’atenció han sigut la constatació dels biaixos que es generen en el disseny dels algoritmes. Es pot parlar des de la selecció d’una mostra incorrecte o de les dades d’entrenament que siguin també poc acurades o directament esbiaixades. Segons com es construeixi un algoritme, si el que es cerca és l’eficiència en la resolució de casos, i s’aplica per exemple en el registre de nous pacients en un hospital, es podria rebutjar els malalts més greus per aconseguir una ràtio d’eficiència més elevada. L’experiència també demostra que les dones triguen més en anar a l’hospital, per tant quan s’està acumulant coneixement en l’algoritme, pot haver una desproporció important de persones d’un sexe en relació a l’altre, deguda a aquest fet.

Categories
Feminisme General Política

Edatisme i sexisme en la publicitat digital

Buscava un accessori de cuina per obrir pots, i vaig cercar a Internet per veure quines alternatives existien. Gran sorpresa: en la resposta havia tot un seguit de productes que s’anunciaven com adreçats a persones grans, “dones” o en altres casos, mestresses de casa, o persones amb artritis:

Abrebotella para personas mayores, manos débiles, artritis, mujeres…

para personas mayores, personas con discapacidades o artritis y ama de casa…

Al veure aquests anuncis, vaig estar buscant i buscant, i puc assegurar que no en vaig trobar cap que poses: “para hombres”.

Aleshores en els cercadors preguntava directament: Accessoris cuina Dones o Accessoris Cuina Homes. Els resultats, no per esperats van deixar de ser significatius. En el cas dels productes adreçats a dones, hi havia olles, motlles per fer pastissos de diferents formes, i barrejats pel mig, joguets eròtics. El llistat de productes per homes era ben diferent: tot tipus d’estris per fer barbacoa, ganivets especials per tallar carn o pernil, davantals de cuina amb dibuixos que consideren divertits, estris diversos relacionats amb el vi, etc.

Res d’això és gratuït. Sabem que els algoritmes que estan al darrera dels cercadors d’Internet, han sigut construïts, en la majoria dels casos per persones que assumeixen el rol masculí i que han plasmat els criteris o els rols que les empreses els hi han explicitat com a propis de cada sexe. La intel·ligència artificial que s’aplica està construïda en base a un seguit de conceptes, situacions, paraules, criteris, en els que no es vigila la neutralitat dels mateixos, al contrari, es busca arribar a sectors de població determinada. El resultat és una base de dades absolutament esbiaixada, discriminatòria i perpetuadora d’aquests rols. Només cal parar una mica d’atenció en els resultats que s’obtenen per a confirmar-ho.

Categories
Feminisme General

El Perceverance arriba a Mart. Qui hi ha al darrera?

Aquests dies ha estat notícia de capçalera de tots els mitjans, l’arribada amb èxit a Mart del Robot Perceverance. Gràcies a ell, s’han pogut veure algunes imatges del planeta anomenat roig.

De retruc, hem pogut saber que Diana Trujillo és la directora del vol Mart 2021. L’entrevista de la BBC News Mundo, apareguda el passat 18 de febrer i signada per Alejandra Martins:

Perceverance llega a Marte: Diana Trujillo, la colombiana detrás de la misión espacial de la NASA que busca vida en el planeta rojo

Ens mostra alguns aspectes molt interessants. En quant a la missió, voldria destacar la importància del treball en equip. Quan fa referència al fet que la posada en comú de les diverses idees dels diferents grups, és el que permet trobar solucions i tirar endavant, no deixa de fer-nos pensar en la importància del treball col·laboratiu. El tenir un objectiu comú, fa que cada persona, deixi de banda els seus afanys individuals, i posi a l’abast de tothom els seus coneixements. Les imatges de com totes les persones presents a la sala de control, celebraven de forma conjunta, l’èxit de la missió, va ser una bona prova d’aquest treball conjunt.

És eloqüent el comentari que fa Diana Trujillo en relació a la seva decisió d’anar a EEUU, perquè no estava d’acord amb les expectatives que s’esperaven d’ella: