Categories
Educació

L’Educació sempre és un tema d’interés: l’opinió d’Inger Enkvist

Fa pocs dies va aparèixer un article al diari El País (el 13 de juliol) en el que es recollia una entrevista a l’ex assessora en Educació del govern suec,  Inger Enkvist

Moltes vegades hem sentit parlar de les bondats del model d’aquell país, dels bons resultats que sempre obtenen en l’informe PISA, de com han sabut compaginar el temps dedicat a les matèries curriculars amb el dedicat a les activitats extraescolars, i per tot això és motiu de reflexió el contingut de l’esmentada entrevista i les opinions que en ell es posen de manifest.

Los niños tienen que desarrollar hábitos sistemáticos de trabajo y para eso necesitan que un adulto les guíe. Aprender requiere esfuerzo y si se deja a los alumnos elegir, simplemente no sucede”.

Aquesta primera afirmació sembla estar en contradicció amb el sistema que s’aplica en les escoles del nostre país, on podem veure com nens i nenes de 4 anys, ja trien sobre quin projecte volen treballar. Certament, el professorat sap nodrir de contingut el tema seleccionat i segur que és positiu que des de ben aviat, aprenguin a negociar, a defensar els seus criteris i al mateix temps, a valorar les opinions dels altres. Però a partir d’un moment determinat cal inculcar el valor de l’esforç  i l’alegria pels èxits obtinguts a base al mateix.

Un niño puede concentrarse en una tarea por iniciativa propia, pero normalmente será en el juego. Aprender a leer y escribir o matemáticas básicas requiere trabajo y nadie se siente llamado a dedicar un esfuerzo tan grande a asimilar una materia tan complicada. Se necesita apoyo, estímulos y algún tipo de recompensa, como la sonrisa de un profesor o la felicitación de los padres.

Saber relacionar-se amb un grup i acceptar les conseqüències de certes accions que quedin al marge de les pautes establertes, s’ha d’ensenyar des de bon començament. Les fites marcades, la importància de complir-les, és una base pel futur de la persona.

En la vida adulta, todos tenemos fechas tope, momentos de entregar un texto y esto se aprende en la escuela. Con los exámenes el niño aprende a responsabilizarse y entiende que no presentarse a una prueba tiene consecuencias; no lo repetirán para él. Si no cumplimos con nuestras obligaciones en la vida adulta, pronto nos veremos descartados de los ambientes profesionales. Los exámenes ayudan a desarrollar hábitos sistemáticos de trabajo.

A vegades espanta quan docents afirmen que no cal ensenyar determinades coses perquè els nens i nenes ja ho trobaran a Internet o be que no no els servirà de gaire pel futur i que es poden obviar. Aquestes idees estan plenes de contingut mercantil i deixen de costat el plaer que pot comportar el saber de determinades coses, encara que no serveixin “per guanyar-se les garrofes”. És preocupant les seves afirmacions sobre la desmotivació del professorat i que moltes vegades, el nou sistema educatiu, expulsa als mestres més bons de les aules. Un cop més cal recordar que l’escola i el sistema educatiu en general, no només ensenya, sinó que educa, i aquest terme abasta tota la vida d’una persona. Així dons, tenir els millors docents és fonamental per a la tasca que han de dur a terme.

Aquest article porta de nou a l’actualitat les opinions de Connie Yowell , especialitzada en Psicologia i Educació per la Universitat d’Stanford. Manté que les escoles no son el lloc adient per a provar noves metodologies, donat que la innovació comporta errors i la societat no es pot permetre errar en l’educació.

A la vida funciona la llei del pèndul: es va d’un costat a l’altre i gràcies a aquest moviment, els rellotges amb aquest mecanisme funcionen. El que cal es trobar l’angle just del moviment.

Categories
Educació General

Educació i cultura des de la visió de l’esquerra

Aquest darreres dies he tingut l’oportunitat de parlar i debatre amb diferents persones, entorn als resultats de les oposicions a les places de mestres de la Comunitat de Madrid. D’entrada dir, que mai es pot generalitzar i que per tant només puc reflexar les opinions d’uns pocs. En tot cas, m’ha sorprés la reació d’alguns mestres que han agafat la publicació dels resultats, només com un desprestigi que es vol infringir a la profesió. Altres ho veuen com una maniobra que justifiqui accions privatitzadores de l’educació, per part del govern del PP. I un tercer grup que troben a faltar un discurs clar des de l’esquerra, de defensa de l’educació i d’explicació del que realment pot fer aquesta per la societat i el que pot comportar la seva pérdua.

Llegint ahir l’artícle del Muñoz Molina publicat a El País, vaig pensar que en ell estava recollit bona part del que algunes persones defensem: la gran importància del coneixement. No puc resistir-me a citar el tros de un dels paràgrafs:”Que tanta información sea ahora inmediatamente accesible es una razón más para instruirnos en el rigor del conocimiento, no para desdeńarlo como innecesario: igual que la sensibilidad literaria se educa leyendo, y el oído escuchando, y la mirada viendo arte, la inteligencia crítica se afila aprendiendo a distinguir la información sólida i contrastada de la propaganda, el bulo y la calumnia. El saber despierta el apetito de saber más; la ignorancia sólo alimenta ignorancia y desgana”
(la negreta és meva)

Aquesta defensa d’educació m’ha recordat la gran importància que ja els anarquistes i els grups polítics marxistes, en la década dels any 30, li van otorgar. Per exemple el Bloc Obrer i Camperol (BOC) va reviure l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, on s’organitzaren actes, conferències, classes, exposicions, etc. a més de donar impuls a la creació de nous al llarg de tot el territori. No podem oblidar la tasca desenvolupada amb els mestres, organitzant festes pedagògiques a fí de donar a conèixer noves tècniques d’ensenyament. Tenien clar que la primera baula de la cadena la contituíen els mestres. D’aquesta època són les escoles que es van crear seguint la tècnica Freinet. És notable també el paper desenvolupat per pedagogs com Rosa Sensat, Artur Martorell o Alexandre Galí, entre d’altres, amb una participació activa en la vida política i social del país.

Tots aquest fets, serveixen per il.lustrar que no és possible cap canvi social, i menys en un moment de crisi com l’actual, sinó es parteix de l’educació universal i igualitària. I aquesta no serà complerta sinó es fonamenta en el coneixement crític i en el treball de la memòria, que ajuda a confrontar el coneixement adquirit amb anterioritat amb la nova informació que s’apren de nou.

Per això és bàsic que s’entengui que, com a país, no ens podem permetre no tenir els millors mestres, amb la millor preparació en les diferents àrees del coneixement i en els continguts pedagògics. És un objectiu comú.

Categories
General

Informació, Coneixement, Saviesa

No em deixa de sorprendre la manca de reflexió i d’anàlisi de la informació. Recordo una conferència impartida per en Joan Majó ja fa més de vuit anys, que va explicar com es construïa la següent piràmide: a la base estava la Informació; al centre el Coneixement (que es construïa a partir de la informació) i a l’extrem superior la Saviesa (que era el compendi del coneixement i la reflexió).

Sense ell saber-ho, em va quedar molt gravada la seva exposició  i he intentat tenir-la sempre present. Cada dia rebo  correus electrònics i els llegeixo per extreure’n informació a partir de la qual pugui elaborar coneixement. El primer problema amb el que em trobo, és constatar que moltes vegades no contenen cap informació, només xafarderies (sense cap interès), o dades mal girbades.

Tothom parla d’economia però resulta que quasi ningú aplica els principis més elementals d’aquesta ciència. Per començar un bé econòmic és un bé escàs i com a tal no es pot manllevar. El temps és un bé escàs (no només el nostre sinó el de tothom) i per tant cal administrar-ho amb delicadesa i respecte. Per continuar hem de ser concients que la informació necessita uns canals físics de transmissió que cada vegada han de ser més amples per permetre que circuli aquest flux de dades tan gran. Les comunicacions no són gratuites, i val la pena valorar si les informacions que volem enviar  realment poden ajudar a tenir més coneixement o no.

A vegades tinc la sensació de que ens estem tornant més infantils, en l’aspecte de no poder pensar abans d’actuar: re-enviem coses sense pensar i fins i tot sense haver llegit el contingut. La necessitat d’immediatesa ens porta a prémer el botó de re-enviar sense haver respirat abans 10 cops, o millor dit, sense haver dedicat ni tans sols un minut a analitzar els continguts.

La saviesa ens la hem de treballar.