A l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, es pot visitar l’exposició Quan plovien octavetes.
La gran quantitat de revistes i altres materials existents a l’Arxiu, han permès presentar aquesta exposició. L’ existència de la bustia a l’entrada (col·locada quan l’edifici era la seu del Col·legi d’Advocats), permetia que persones anònimes, deixessin en ella materials, que en l’època de la dictadura franquista, no podien circular i es difonien en la més estricte clandestinitat. Altres vegades, les octavetes o altres materials, els trobaven dins de libres o revistes que algú havia estat consultant. Gràcies per tant, a la voluntat de totes aquestes persones, es pot avui disposar de tota aquesta informació i posar-la a l’abast de la ciutadania.
L’ exposició està està integrada per diverses vitrines i ordenada per anys i per temes. Així es poden trobar materials relacionats amb el moviment obrer, amb l’entorn universitari o el moviment veïnal i associatiu, a més de les publicacions dels partits polítics.
La diversitat de materials, però sobre tot com s’editaven, dona una idea de la lluita clandestina i de les argúcies que havien de posar en pràctica per elaborar-les i difondre-les, posant en risc la seva llibertat i en el pitjor dels casos, la seva vida.
Algunes octavetes son còpies fetes amb paper carbó, o ciclostilades o impreses amb vietnamites, d’aquí que la qualitat de les mateixes dificulta la seva lectura. El llenguatge emprat és molt directe, amb l’objectiu de convocar alguna acció o fer conèixer algun esdeveniment important.
El fons oral que existeix en l’Arxiu Històric, també és present, ja que es van reproduint entrevistes de persones relacionades amb la clandestinitat.
Com s’ha dit amb anterioritat, no sempre és fàcil llegir els continguts de la premsa clandestina, per això val la pena consultar el catàleg.
Faria però un suggeriment. El so de les gravacions és un so d’ambient, cosa que no permet seguir-lo ni entendre’l correctament. I és una llàstima. Si es pogués posar algun aparell reproductor, amb auriculars, propiciaria la seva entesa i de retruc, la difusió del mateix.
Des de Collserola 