Categories
Art

Guinovart: La realitat transformada

El passat dia 24 de gener, es va obrir al públic a Espais Volart de la Fundació Vila Casas, l’exposició que tanca els actes celebrats per commemorar el 10è aniversari de la mort d’en Josep Guinovart.

La primera visita guiada programada pel dissabte 26, va ser esplèndida. La persona que la dirigia en sabia molt, era capaç de lligar temes, frases, artistes, èpoques, situacions, tot d’una forma dinàmica, no de manual. Sens dubte va afavorir l’interès i les ganes de saber-ne més, d’aprofundir en l’obra de Guinovart. (És curiós com la gent d’una determinada generació sempre han parlat d’en Guino, i no per volguer-se fer els interessants, sinó pel sentiment de proximitat que ha inspirat en tot moment).

Ja fa un parell d’anys, aquest blog va fer una passejada per l’Espai Guinovart d’ Agramunt, amb una aturada especial en tres de les seves obres: La Cabana, el mural i l’Era. Per sort es disposa de prou informació de la seva obra i de la seva trajectòria, com per poder-la revisar de tant en tant i gaudir-ne d’ella. Recordar el pes dels seus inicis com a pintor de parets, o Agramunt o la importància del Romànic en la seva obra o la transformació que va patir quan va tornar de París, totes elles son fites fonamentals, sense les que no es pot entedre la seva obra.

L’exposició actual es presenta en sis sales diferents i està ordenada per àrees temàtiques, no cronològiques. Aquesta ordenació aporta una visió més global de les etapes artístiques i vitals per les que va circular l’artista.

En l’espai dedicat al seu compromís social i polític, es podem contemplar obres molt diverses, relacionades amb esdeveniments produïts en diverses parts del mon: des del Retaule de Jerusalem, entorn al conflicte entre palestins i jueus, a l’obra dedicada a la mort de Salvador Allende o a la que fa al·lusió a la participació del president Nixon en la mort de Kenedy o la mort del Che Guevara i les implicacions de la CIA en la mateixa, etc. Dues obres que em van cridar l’atenció de manera especial van ser:

Josep Guinovart. El mestre, 1969
Josep Guinovart. El mestre, 1969

En aquest cuadre apareixen les mans com element de lluita, cosa que emprarà en altres ocasions.

El quadre del mestre, penjat i envoltat de lletres, és la representació de la voluntat de que la cultura i l’educació restin callades, prohibides. I quina és la millor figura per representar aquesta idea que la d’un mestre a qui no se li permet ensenyar, que se’l fa callar?

No es pot oblidar que Guinovart es considerava un autodidacte, encara que passés per la Llotja o per l’Escola d’Arts i Oficis. El anar descobrint i experimentant amb diversos materials i formes, prové d’una de les idees que va expressar en diverses ocasions: un artista ha de tenir curiositat i ha de ser capaç de sorprendre’s a si mateix; si això no ho aconsegueix, és impossible que sorprengui a les persones que s’apropen a la seva obra.

En el programa Identitats de tv3, dirigit per la periodista Carmen Alcalde i emès el 5 de juny de 1985, Guinovart ja explicava com des de ben petit, el que més li agradava era pintar i dedicava els caps de setmana a aquesta activitat. A l’estar envoltat de pintures (no es pot oblidar que l’avi i els tiets eren pintors de parets) va aprendre ben aviat a barrejar colors, a crear noves tonalitats, a fer motllures o a imitar el dibuix del marbre o de la fusta. Aquest coneixement va ser fonamental i com afirma Daniel Giralt Miracle en el documental de Pep Puig: Josep Guinovart, l’art en llibertat, li va proporcionar una formació estètica que el va marcar al llarg de tota la seva vida.

La selecció de cartells exposats, posa de manifest aquesta faceta de Guinovart, per la qual va ser conegut i reconegut en molts països.

Josep Guinovart. Cartells

De la mateixa manera es pot parlar del seus poemes visuals (Papallones. Es crema buscant la lluna, 1976) o a les escultures o a les instal·lacions que es presenten (Penjadors penjats, 1997).

A vegades pot semblar que existeix un antagonisme entre el Guino arrelat a Agramunt i a la natura, amb totes les obres dedicades al conreu de l’ordi i les representacions de l’era, amb el Guino artista internacional, amb obres com l’escultura dedicada a Cuba o les que va realitzar durant la seva estada a Nova York o les que va fer com a resultat dels viatges a Mèxic o les incursions a Àfrica. La veritat és que sorprèn la capacitat que tenia de copsar les diferents realitats.

Quan es parla de si en la seva primera època era un pintor figuratiu i realista, esdevenint després un artista abstracte, crec encertada la idea de que Guinovart sempre va ser realista, perquè va aconseguir introduir la realitat en les seves obres, al marge de la forma de representació que utilitzés. Crida l’atenció l’actualitat de les seves obres, moltes semblan fetes ara mateix, com a resposta a una situació que està passant (La represenació dels ex-vots d’homenatge als mariners morts a Galicia lliga perfectament amb les morts al Mediterrani, o el Retaule de Jerusalem que reflecteix un fet encara vigent)

Un aspecte que aquesta exposició aconsegueix posar de manifest, és el ritme que hi ha en les obres. Automàticament venen al cap les seves idees sobre la música, de la capacitat auditiva i musical que tenia i de com ell creia que havia de ser un element important en la seva vida i que d’una manera o altre va quedar somort. Va arribar a dir que si no hagués estat pintor, hauria sigut músic. Així d’important era per ell la música.

Josep Guinovart. Escenografia per un espectacle de La Chunga
Josep Guinovart. Escenografia per un espectacle de La Chunga

És una exposició que ningú interessat en l’art del s.XX es pot perdre. Es pot anar revisant la història de l’art i d’artistes que han estat i son imprescindibles. Al veure pintura matèrica es pot relacionar amb d’altres pintors o es pot revisar la importància d’un col·lectiu com Dau al Set o el Grup Taüll, de durada curta però significativa.

Grup Taüll
Grup Taüll: Guinovart, Marc Aleu, Modest Cuixart, Jordi Mercadé, Jaume Muxart, Joan Josep Tharrats i Antoni Tàpies

Per sort estan disponibles a les Biblioteques de Barcelona un munt de catàlegs de les seves exposicions i bibliografia per poder gaudir i apreciar el llegat d’aquest artista.

Categories
Art

Espai Guinovart Agramunt

Tot sovint ens passa que per desconeixement, desídia o manca de planificació, ens deixem perdre espais on es realitzen activitats culturals d’interès. Aquest era el meu cas en relació a l’Espai Guinovart d’Agramunt.

Ubicat a la Plaça del Mercat, l’edifici actual és fruit de la remodelació de l’antic mercat que va estar obert fins el 1980.  És important saber els orígens perquè  ha condicionat el resultat actual. L’encarregat d’aquesta transformació va ser l’arquitecte Domènec i Torres i es va inaugurar l’any 1994. L’edifici consta d’una nau, on els laterals porticats, havien estat ocupats per parades tancades del mercat i l’espai central era on s’ubicaven les parades obertes. Aquesta distribució espacial permet situar les exposicions temporals en la zona dels porxos.

Tal com consta en totes les biografies de l’artista, la seva vinculació amb Agramunt prové de que era el poble de la seva mare i que va passar en ell, junt amb la família materna, els anys de la guerra. Molts cops s’ha parlat que els records d’infantesa marquen de manera permanent a les persones. En el cas de Guinovart, la relació amb la naturalesa i la força que va trobar en ella al llarg dels anys, li ve d’aquesta època. No sorprèn que volgués deixar precisament a Agramunt aquesta Fundació ni tampoc les tres obres que va fer expressament per aquest espai.

En un tríptic de la Fundació es poden llegir aquestes paraules de l’artista:

Es feia llum amb oli d’oliva, cera, espelmes. Les nits d’estiu, dormint a l’era, prop dels animals, dels fems, de la palla, del fang, dels conills, dels ous, dels galls i les gallines, els crits del porc pressentint la mort, el cul a l’aire cagant amb la complicitat de les pedres, els peus descalços caminant amb tècnica rasant per no punxar-te amb el rostoll.

Totes aquestes vivències són de quan tenia nou o deu anys, i estic convençut que una part de la meva trajectòria ha estat configurada per aquest passar, que sempre es transforma en present.

Les tres obres permanents són: la Cabana, el mural i l’Era. Un cop s’accedeix a l’Espai, crida l’atenció el Mural ubicat a la paret esquerra. Obra de grans dimensions, capta la mirada del visitant, però els seus colors suaus ajuda a integrar-la en l’espai i convida a la contemplació assossegada i a anar descobrint els petits detalls.

Ubicada al centre es troba La Cabana. Espai circular de 40 m. recull i expressa totes les vivències i situacions de la Guerra Civil. La negror de parts de les parets contrasta amb el color de terra de la resta. L’alzina que suporta la coberta del cel és un símbol més del lligam amb la natura així com el llamp que creua una zona de la Cabana. Ens recorda que l’ésser humà està plenament arrelat a la natura i que  és capaç de desfermar les forces més terribles de la mateixa. Aquest tipus d’obra en relleu, emprant materials, textures i colors existents a la naturalesa porta a recordar la relació que va tenir Guinovart amb artistes com Tàpies.

La tercera obra de l’espai és l’Era. Només amb el nom ja sabem que seguim amb una obra relacionada amb l’entorn i amb les activitats agrícoles de la zona. Està integrada per una base que és un cercle de 5,5 m on es recullen les feines del camp que es feien a les eres. Per sobre, penjat del sostre, estris i representacions de planetes que tanta importància tenen en el desenvolupament de les tasques dels pagesos. Personalment m’hauria agradat poder passejar per l’era, anar descobrint totes les figures en ella representades i al mateix temps, poder portar la vista al cel.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.