Categories
Música

Bis bald Sir Simon – Cultural Resuena

Revista Digital Cultural
— Llegir l’entrada complerta a: www.culturalresuena.es/2018/06/bis-bald-sir-simon/

Comparteixo plenament el comentari escrit per Fausto Murillo sobre el concert que va oferir l’Orquestra Filarmónica de Berlín, en la gira d’acomiadament de Simon Rattle com a director d’aquesta institució.

A vegades quan s’espera molt d’un aconteixement, el resultat final no està a l’alçada de les expectatives, però en aquest cas concret, tothom va sortir amb el convenciment d’haver assistit i participat, d’una forma o altre, d’un concert excepcional. La suma de l’orquestra, el director, el programa escollit, el lloc i l’ambient, van contribuir a l’éxit d’aquest concert.

L’obra de Jörg Widmann que va obrir el concert, va ser un revulsiu i va aconseguir que el públic passes d’un estat de tranquilitat a una eufòria continguda.

Per descomptat Brahms és Brahms. Però la primera part, amb Tanz un dem Vulkan de l’esmentat Jörg Widmann, seguida per la Simfonia núm. 3 de Witold Lutoslawski, va ser antològica. La quantitat de sensacions, d’anar descobrint cada instrument i la importància que tenien cada un d’ells dins del conjunt de la peça, (perquè eren petits moments immersos en l’absolut) i al mateix temps seguir la direcció que ho conjuntava tot, era tot tan suggerent que es fa dícil d’oblidar.

Quan es surt d’un concert amb la necessitat imperiosa de tornar a sentir les obres per poder aprofundir i copçar el que s’ha pogut perdre, indica l’empremta que ha deixat.

Categories
Política

Coherencia e integridad.

Origen: Coherencia e integridad.

Crec que es pot generalitzar la reflexió que proposa en Fausto Murillo en el seu blog entorn a una figura com Dudamel, a altres sectors de la nostra societat. En el sector laboral la precarietat i la por de perdre el lloc de treball han portat a la quasi desaparició del moviment sindical (a part de que els sindicats no estiguin massa encertats en els seus plantejaments ni accions). Si pensem en el mon polític, la necessitat de obtenir vots porta a acceptar o dir o fer coses absolutament contraries al que havien plantejat en els seus programes. Els moviments veïnals o lligats a certs entorns com l’educació, la sanitat o el benestar social, son els que mantenen un grau més elevat de coherència en els seus plantejaments i aconsegueixen una implicació més elevada de les persones que estan properes a ells.

Ningú pot dir que no  fa política o que no te interés per aquesta. La sola afirmaciò implica que es deixa en les mans dels altres la pressa de decisions, estiguin o no en línia amb el que un pensa. Ningú està excempt d’assumir la responsabilitat dels seus actes. Als infants i als joves se’ls demana contínuament que actuïn en conseqüència i de cop, els adults ens oblidem de que hem de ser coherents amb nosaltres mateixos.