Categories
Cultura

Festivales de música d’estiu

La programació de festivals de música a l’estiu és una realitat que ha anat creixent de forma imparable des de fa uns anys. Les causes son moltes i molt diverses però, bàsicament, volen donar resposta a una demanda creixent per part d’un públic que vol anar una mica més enllà del sol i platja. No es pot deixar de banda altres condicionants de tipus social i de relació que potencien la participació en els concerts i activitats estiuenques (punt d’encontre de persones que passen uns dies en poblacions properes, per exemple)

Dins de la gran varietat de festivals, s’en poden trobar uns més especialitzats en un tipus concret de música, com podria ser la Shubertiade o d’altres que opten per un cartell ben variat, a fi de poder arribar al màxim nombre possible de persones. Dins de la varietat en la programació, el Festival Castell de Perelada presenta una oferta operística de gran qualirar i fins i tot amb alguna producció pròpia. Alguns posen l’énfasi en el territori en el que es duen a terme (com pot ser el Festival de Música de l’Albera) amb l’objectiu primordial de donar-lo a conèixer millor. És per això que es programen de forma descentralitzada, amb actuacions en diferents poblacions. En altres casos el nucli del festival gira al voltant d’una orquestra ja consolidada, com pot ser el Festival de Cadaqués que pivota en l’Orquestra de Cadaqués, orquestra de cambra creada el 1988 i de reconegut prestigi.

L’activitat musical es desenvolupa en espais diversos: esglésies, casals, espais polivalents, jardins, palaus, etc. I per sort van apareixent noves ofertes com el Festival Jardins Musicals de Piera que junt amb l’oferta musical permeten accedir a conèixer cases amb jardí que formen part del patrimoni de la vil.la.

En algunes ocasions es presenten festivals amb una oferta cultural molt diversa: espectacles per infants, teatre, música ( des de clàssica, melòdica, rock o funky) i dança. En aquest apartat es podrien incloure tant el Festival d’Estiu de Tarragona com el Festival Teatre Grec de Barcelona). Anys enrera, les ciutats es vuidaven amb l’arribada de l’estiu. Actualment no és així. Per un costat existeix el turisme interesat en les activitats culturals, i per altre els períodes de vacances cada cop es diversifiquen més al llarg de l’any el que propicia l’existència d’una demanda sostinguda.

Amb tot aquest ventall de festivals, és evident que és molt nombrosa la població a la que s’arriba i que gaudeix d’aquesta oferta. De ben segur recordaran durant molt de temps l’actuació de tal orquestra, o d’un cantant o d’un conjunt o de l’entorn. Així i tot, no sempre la participació en els diversos events és prou satisfactòria pels organitzadors.

Hi han persones que sempre, tant sigui estiu com hivern assisteixen a concerts o activitats musicals, però hi han altres col.lectius amb una participació més estacional. Son bastant clares les raons d’aquesta situació, però sempre queda el dubte de si s’estan esgotant totes les possibilitats per trencar aquesta estacionalitat.

Categories
Música

María Pagés i Cía.

Dins del Festival Castell Peralada s’ha pogut veure l’actuació de María Pagés Cía. En aquest cas te molt sentit el que acompanyi al nom de l’artista, el de Companyia. És innegable la vàlua de María Pagés, però tb és ben cert que sense les persones que l’acompanyen, músics i cos de ball, l’espectacle no podria trametre la força que te. És per això que voldria destacar el treball coral, l’harmonia de moviments i d’interpretació acompanyats per uns músics excepcionals, tant en els instruments com en les veus.

Crida l’atenció el mestissatge de músiques, des de Txaikovski, passant per Händel i Vivaldi convivint de forma magistral amb música popular, per donar forma a un espectacle flamenc. Impressiona veure el treball d’investigació, d’introspecció que fa Maria Pagés del flamenc, per aconseguir mostrar tantes facetes que s’entrellacen entre elles fins a fer aparèixer un espectacle ple de dinamisme i de bellesa. Aconsegueix fer sortir a la superfície un munt d’emocions de les que tot el públic participa.

El títol de l’espectacle és “Una oda al tiempo” Segons consta en el programa de ma:

Una oda al tiempo és una coreografia flamenca sobre el que és efímer, la permanència i l’eternitat… (sic) Maria Pagés reflexiona sobre la implacable irreversibilitat del temps sobre el cos, el desig, l’art i la vida.

El temps és l’enigma de l’existència, però també la clau, la substància i el repte. Temps de néixer, temps per a l’amor, temps de desamor, temps de la joventut, de la passió i de l’entusiasme, temps de l’aprenentatge i la saviesa, temps de la malenconia que anuncia les transformacions imminents, temps de guerra, temps per a la transcendència i l’esperança

A més de bailaora, Maria Pagés és una gran coreògrafa. La successió de quadres es produeix sense solució de continuïtat. Però al mateix temps permet percebre perfectament el canvi de significat i d’idea entre un i l’altre. La duresa d’algunes situacions no és contradictòria amb l’estètica i la bellesa. A pesar de l’abstracció del tema aconsegueix que el públic entri i viatgi amb ella al llarg de les estacions de l’any, primavera, estiu, tardor i hivern per arribar al punt final, a la representació de l’arbre de la memòria del que tots formem part.

Cal destacar el programa de mà editat pel Festival per l’ocasió. A més del programa pròpiament dit, inclou totes les lletres de les cançons, la filosofia i el pensament de l’obra, bibliografia de la bailaora, etc. Un material extens, ben elaborat i presentat, que ajuda a gaudir de l’espectacle.