Categories
Cultura

Festivales de música d’estiu

La programació de festivals de música a l’estiu és una realitat que ha anat creixent de forma imparable des de fa uns anys. Les causes son moltes i molt diverses però, bàsicament, volen donar resposta a una demanda creixent per part d’un públic que vol anar una mica més enllà del sol i platja. No es pot deixar de banda altres condicionants de tipus social i de relació que potencien la participació en els concerts i activitats estiuenques (punt d’encontre de persones que passen uns dies en poblacions properes, per exemple)

Dins de la gran varietat de festivals, s’en poden trobar uns més especialitzats en un tipus concret de música, com podria ser la Shubertiade o d’altres que opten per un cartell ben variat, a fi de poder arribar al màxim nombre possible de persones. Dins de la varietat en la programació, el Festival Castell de Perelada presenta una oferta operística de gran qualirar i fins i tot amb alguna producció pròpia. Alguns posen l’énfasi en el territori en el que es duen a terme (com pot ser el Festival de Música de l’Albera) amb l’objectiu primordial de donar-lo a conèixer millor. És per això que es programen de forma descentralitzada, amb actuacions en diferents poblacions. En altres casos el nucli del festival gira al voltant d’una orquestra ja consolidada, com pot ser el Festival de Cadaqués que pivota en l’Orquestra de Cadaqués, orquestra de cambra creada el 1988 i de reconegut prestigi.

L’activitat musical es desenvolupa en espais diversos: esglésies, casals, espais polivalents, jardins, palaus, etc. I per sort van apareixent noves ofertes com el Festival Jardins Musicals de Piera que junt amb l’oferta musical permeten accedir a conèixer cases amb jardí que formen part del patrimoni de la vil.la.

En algunes ocasions es presenten festivals amb una oferta cultural molt diversa: espectacles per infants, teatre, música ( des de clàssica, melòdica, rock o funky) i dança. En aquest apartat es podrien incloure tant el Festival d’Estiu de Tarragona com el Festival Teatre Grec de Barcelona). Anys enrera, les ciutats es vuidaven amb l’arribada de l’estiu. Actualment no és així. Per un costat existeix el turisme interesat en les activitats culturals, i per altre els períodes de vacances cada cop es diversifiquen més al llarg de l’any el que propicia l’existència d’una demanda sostinguda.

Amb tot aquest ventall de festivals, és evident que és molt nombrosa la població a la que s’arriba i que gaudeix d’aquesta oferta. De ben segur recordaran durant molt de temps l’actuació de tal orquestra, o d’un cantant o d’un conjunt o de l’entorn. Així i tot, no sempre la participació en els diversos events és prou satisfactòria pels organitzadors.

Hi han persones que sempre, tant sigui estiu com hivern assisteixen a concerts o activitats musicals, però hi han altres col.lectius amb una participació més estacional. Son bastant clares les raons d’aquesta situació, però sempre queda el dubte de si s’estan esgotant totes les possibilitats per trencar aquesta estacionalitat.

Categories
Cultura

Ella i els arquitectes de Gerard Vàzquez

Fins el 31 de juliol, es representa a la Seca. Espai Brossa de Barcelona, l’obra de teatre “Ella i els arquitectes”, dirigida per Damià Barbany que actua també a l’obra. Aquesta obra està coproduïda pel Festival Grec 2015 i s’ha fet algun retoc per poder ser representada en un altre ambient diferent del Festival Grec.

Una primera reflexió a fer, és la tristor que provoca una sala amb només set espectadors i cinc actors més el tècnic de so. Cal esperar que els altres dies no sigui així, però és evident que el primer que ve al cap és com pot subsistir una obra en aquestes condicions. Tots sabem que la cultura és una inversió en favor de la ciutadania i del país, però, on està el límit? És complicat respondre perquè es podria caure en el parany que només es poden representar obres conegudes o d’autors consagrats o de grans companyies. I no ha de ser així, cal fomentar noves formes d’expressió i de veure les coses.

En Gerard Vàzquez tampoc és un nouvingut. La primera obra seva es va estrenar l’any 2002 i ha obtingut diversos premis de teatre. La posada en escena d’aquesta peça, combina elements diversos, titelles, cabaret, música i text. El ritme és àgil i manté l’atenció.

El problema és que es volen dir masses coses. Quan acaba penses: que em volien dir? quina idea hi ha al darrera del text?. De manera una mica simplista dius: es tracte d’un cant contra la guerra i no perquè no sigui correcte tornar infinites vegades si cal sobre aquest tema, no, el problema és la forma de tractar-lo. I de retruc afegeixes: hi ha la idea de la mort i de com l’èsser humà l’afronta o millor dit, com la rebutja.

La pregunta que ve a continuació és: cal situar la trama en la Guerra de Successió, en el 1714? Quan ha hagut tantes celebracions, commemoracions, conferències, cursos, seminaris, debats, dissertacions, representacions, etc. etc. entorn a aquest tema, sembla una mica agafat pels pels convertir-lo en el continent de l’obra. O potser si que l’autor vol realment que es torni a parlar d’aquesta data. En alguns moments tenies la sensació d’estar a classe. T’expliquen els fets i com es van desenvolupar, i aquest nivell de detall fa que  es desviï l’atenció del que creies important: la mort i la guerra. Cal tornar a centrar-se i no perdre’s per les branques.

Els salts en el temps des del 1714 als moments actuals s’empren per introduir elements comparatius de la situació del passat i l’actual. El plantejament neutral de les diferents opcions polítiques és molt correcte.

Els personatges dels arquitectes em van recordar molt el llibre Victus de l’Albert Sànchez Piñol, publicat el 2012. Tota la descripció de les muralles, els punts forts i febles, l’estratègia militar que comporten, etc. tot sonava  a conegut. A destacar l’escena de sexe explicant la composició del formigó, estàmolt aconseguida!

La labor dels actors em va agradar força. Mantenir el ritme, la presència constant en escena, no es fàcil i ho aconsegueixen amb un resultat brillant.

Insisteixo en que cal veure moltes obres d’autors i temàtiques diferents per anar aprenent. És el mateix que passa amb la pintura o amb la música, només veient i escoltant-ne molta pots anar apreciant els diversos matitzos. Per tant, en aquest comentari només vull posar de manifest els dubtes que em va provocar aquesta obra. De ben segur, altres persones van treure altres conclusions, igual de vàlides o potser mès que les meves.

Cal anar al teatre.

.