Baltasar Magro. María Blanchard. Como una sombra

Aliança editorial, va publicar el passat 2020, el llibre escrit per Baltasar Magro, sobre Maria Blanchard.

Es tracta d’una obra basada en fets real, on es barreja la ficció per ajudar a comprendre millor el personatge. És un llibre fàcil de llegir, amè i interessant. Es centre en els darrers mesos de la vida de la pintora i, a través d’ells fa un repàs a alguns dels aspectes de la seva vida, centrant-se bàsicament en els anys de París. És evident que al transcórrer en un període de temps tan curt, queden fora, molts aspectes importants i relacions amb artistes que van ser essencials en la seva vida i obra.

És evident que l’autor va triar aquest període de forma absolutament intencionada. No pretenia escriure una biografía de la pintora, ni fer una relació de les seves obres, ja existeixen altres obres que cobreixen aquests espais. Un dels objectius el trobem en l’Apèndix.

És un clam contra la subvaloració que segueix patint aquesta artista, sense la que el cubisme hauria sigut un altre cosa. Comenta el autor el cas del Museu Nacional Reina Sofia, que disposa de quinze obres seves, però que no és fàcil véure-les. És cert, fa pocs dies vaig visitat aquests museu i vaig anar directament a informació per preguntar on estaven les obres de Maria Blanchard dins dels espais dedicats a la col.lecció del museu. En les sales dedicades al Cubisme, només havia una de Maria Blanchard i set o vuit de Gris, a més de les d’altres pintors. A la persona de la sala li vaig demanar on era el quadre La comulgante i no ho sabia. Vaig tornar a informació i tampoc m’ho van saber dir. Total: frustració absoluta. I això que en aquest museu l’any 1982 es va fer una exposició monogràfica d’aquesta pintora per celebrar el centenari del seu naixement.

Cal esperar que amb l’adquisició per part del Museu del Prado de l’obra de l’any 1929, La Boulonnaise, amb tot l’enrenou que ha provocat, ajudi a posar de nou en primera línia l’obra de Maria Blanchard.

També se’m fa difícil entendre que la Fundación Botín a Santander, no tingui exposada sempre alguna obra seva, al marge de les exposicions temporals o temàtiques.

María Blanchard

 

He vist el cartell que anuncía les dues exposicions que entorn a María Blanchard han organitzat la Fundació Botín Santander, fins al 16 de setembre i després al Museu Nacional Centro de Artes Reina Sofia, a partir del 17 d’octubre  i fins al 25 de febrer del 2013.

Poder disfrutar amb l’obra d’aquesta gran artista és un privilegi que no es pot deixar perdre. Tal com diu la Glòria Crespo que ha preparat un documental sobre María Blanchard, Rue du Departament 26. Érase una vez París, ja era hora de que es fes un reconeixement més explícit d’aquesta pintora que va tenir un pes important entre els pintors cubistes dels anys 20 a París. (veure l’artícle publicat al País el passat 31 de gener de 2012: Un documental rescata la figura cubista de María Blanchard).

Un conjunt de circumstàncies personals i familiars (a la seva mort, la seva família va retirar tota la seva obra del mercat) van provocar aquest desconeixement i el ser una dona entre un conjunt d’artístes com Diego Ribera o Joan Gris, no va ajudar gens al coneixement i difusió de la seva obra.

Per sort, avui en dia es podem conèixer amb facilitat aspectes personals i del seu entorn pictòric que ens permeten mirar amb nous ulls la seva obra i gaudir-la. Sinó teniu la possibilitat de veure les exposicions, no deixeu de buscar informaciò i admireu la seva obra.