Categories
Educació Política

Educació pública i defensa del català

El dia 14 de juny, una bona quantitat de persones van sortir al carrer per  manifestar el seu suport i reivindicar un cop més, l’Escola pública, de qualitat i seguint el model d’immersió llingüística que s’aplica fins ara.

No és una tema banal. S’està defensant l’educació com a inversió de futur del país.

Molta gent va participar en la manifestació per reclamar que es deixin de fer retallades en educació i es duguin a terme polítiques de millora, començant per la formació dels mestres i seguint per les condicions que es donen a les aules.

La gran sorpresa de moltes d’aquestes persones i alhora la gran frustració, va venir de veure com els intentaven manipular. A la capçalera de la manifestació, en el lloc principal, es podien veure precisament les persones que des del govern de la Generalitat, estan aplicant les grans retallades. S’han reduït plantilles, s’han incrementat ratis, s’han pres mesures per afavorir l’Escola concertada en front de la pública, han desaparegut les inversions en TIC, es redueixen els monitors i monitores de temps lliure o de menjador,  etc. Del cara a la galería s’ha aplicat una llei d’Autonomía de centre, que tot i sent necessària, no ataca els punts bàsics.

Tot just un parell de dies abans de la manifestació, es va debatre al Parlament de Catalunya una resolució entorn a l’etapa educativa dels 0 als 3 anys.  Els diputats i diputades de la coalició del govern, van votar en contra, juntament amb els diputats d’ERC , de reconèixer aquesta etapa com a etapa educativa fonamental. Als diaris es va recollir el fet que la Generalitat no vulgui assumir el deute que te amb els ajuntaments per fer front a la despesa de les escoles bressol, però sent això greu, encara ho és més el rera fons de la resolució no aprovada.  (Recomano llegir l’artícle de Jaume Funes: “Un nou país, però sense educació de 0-3”, publicat a El diari de l’educació, el passat dia 16 de juny)

Es segueix amb la idea que tenir fills i educar-los és responsabilitat única de la família. No s’avança en la conciliació familiar i al considerar aquesta etapa de la vida dels infants, com no inclosa en l’educació, es minimitza la importància de la formació de les persones que estan al seu càrrec, o quins projectes educatius defensen o amb quins mitjans compten per posar-los en pràctica.

Com els polítics que estan aplicant aquestes mesures, s’atreveixen en nom de la defensa del català, a exhibir-se al costat de la gent, que de bona fe i en base als seus principis, van participar en la manifestaciò?

La llengua catalana es defensa amb polítiques actives i no manipulant als ciutadans.

Categories
Actualitat. Notícies curtes

La memòria i l’Eix Transversal

La memòria és fràgil i selectiva. Això diuen i deu ser veritat. M’ha vingut aquesta dita al cap al sentir ahir per la ràdio i veure les notícies a TV3, sobre la obertura del desdoblament de l’Eix Transversal.

És evident que és tracta d’una gran millora, ara bé, plantejar-ho com un gran éxit de la gestió feta per la Generalitat, em sembla posar-se un vel davant dels ulls.

En el moment de la construcció, ja van haver veus autoritzades que consideraven que era un gran error l’amplada prevista. El que és cert és que no es van complir les previsions fetes sobre la circulació de vehicles, sinó que es van desbordar.
Els vehicles pesants van triar aquesta via per evitar el pas per l’autopista de pagament i això va portar a la saturació de la mateixa. Però no només això, ràpidament es va convertir en una via lenta i molt perillosa, degut als adelantaments. De ser una alternativa va passar a ser una carretera rebutjada per moltes persones.

Es pot dir que gairebé des del moment de la inaguració definitiva, ja es va haver de començar a parlar de l’ampliació. Per tant, ja tenim una errada en els càlculs inicials. Tots sabem que sempre costa més una modificació sobre una cosa ja existent, que si es calcula des de bon principi, encara que l’execució es fasi en etapes successives.

La manipulació de la memòria passa per no dir que el govern presidit per en Jordi Pujol, va frenar aquest projecte durant anys, per no haver d’admetre aquest error de càlcul. La manipulació de la memòria passa també per no explicar clarament que va ser el govern tripartit de la Generalitat el que va decidir i executar l’adjudicació de l’obra sencera i no per trocets. Clar que d’aquesta manera només es pot fer una inauguració i no tretze com es va fer en l’obra inicial.

Fora molt interessant disposar dels números i poder fer una comparativa del que podria haver costat a Catalunya l’Eix si s’hagués fet una previsió més acurada.

Reconèixer i acceptar els errors no fa minvar la credibilitat, sinó que incrementa la transparència i facilita als ciutadans el coneixement de la gestió que es fa dels seus diners.

L’altre tema que queda ara obert és el pagament per l’ús de la carretera per part dels camions. Aquest és un dels temes en que caldrà acord amb el govern central, ja que la tramitació davant de la Unió Europea, l’ha de fer aquest govern. Així dons, a negociar i a dialogar.