Categories
Política

Reflexions a Un nou escenari polític a Catalunya. Blog Dietari Digital

Un nou escenari polític a Catalunya

Voldria exposar alguns matisos al teu escrit perquè crec que és el que tu vols: enriquir el debat.

1. En el segon punt del teu article afirmes que S’ha generat li.lusió i esperança en un projecte polític … Voldria matitzar aquest punt. Jo crec que no ens trobem davant d’un projecte, si considerem com a tal el desenvolupament d’una idea, amb fites marcades a aconseguir, amb terminis concrets i pactats, amb el coneixement de les avantatges i els inconvenients, recursos humans, tècnics i econòmics que calen pel seu desenvolupament, punts crítics, alternatives possibles, etc. No tenim res de tot això.
És clar que tothom vol sortir de la situació actual, però no tothom coincideix amb la forma i el camí; hi han diferents alternatives i prioritats. Una part de la població de Catalunya vol una sortida de la crisi econòmica i optarien per unes alternatives que no serien precisament les que ha optat el govern de la Generalitat: retallades en el benestar social i no foment de la creació de llocs de treball ni de l’economia productiva. Aquest grup de persones no es plantegen ni la independència, ni el federalisme i tampoc el confederalisme. Un cop s’aconseguís un canvi en la situació econòmica, tornarien a estar satisfets amb un sistema autonòmica com l’actual.

El que si que crec és que una immensa majoria està a favor al dret de decidir però que no es pot identificar amb que es vulgui la independència. Si em pregunten si vull un llibre, diré que si, però a continuació vull poder dir quin llibre, en quin idioma, si amb tapes dures o de butxaca o en format electrònic. I tot això, avui per avui, ningú m’ho ha preguntat.

2. Es cert que la gent torna a parlar de política, que no coincideix amb tornar a fer política. En aquest sentit crec que és molt urgent fer un bon sacseig als partits polítics actuals. És evident que necessitem de partits que representin als seus electors al Parlament (tant si parlem del Parlament de Catalunya com el de l’Estat) S’ha d’acabar amb els professionals dels partits que tenen el seu lloc de treball en la maquinària i tot de cop pasen a exercir en el camp de la política representativa. És urgent la modificació de la llei electoral, donant pas a llistes obertes que garanteixin el control i relació amb els seus electors.

3. El paper de La Vanguardia és molt clar, i de neutralitat res de res. Per un costat rep quantitats de diners importants del Govern de La Genralitat a través de diversos acords i convenis. Per un altre costat va adreçat a un sector de públic on estan representades les petites i mitjanes empreses. Aquest sector ja ha manifestat la seva inquietut pel futur de Catalunya, uns a favor i uns altres en contra de la independència, i per tant La Vanguardia ha de nadar i guardar la roba per estar a bé amb tots els seus lectors.

4. Coincideixo plenament en que els nacionalismes es fomenten en el concepte de ciutadania exclusiva. Si es parteix d’aquesta base, no entenc l’afirmació de que l’espai soberanista és per la mateixa natura de la crisi un espai d’esquerres. Si penso en els sectors soberanistes de dretes que hi han a Catalunya, no crec que si aconsegueixen la independència (no oblidem que poden tenir la majoria i per tant haurien de ser ells els que líderessin aquest procés) defineixin un model productiu d’esquerres, ni que estiguin a favor d’un model educatiu d’esquerres (en aquest cas ja tenim l’experiència de que ha sigut tot el contrari), ni que fassis una política clara contra l’especulació i la corrupció. Per tant crec que s’estan barrejant conceptes, desitjos amb realitats. No veig creible que el partit que sustenta l’actual govern de la Generalitat, que ha fet una política tant antisocial, que ha portat a una obertura màxima el ventall de les desigualtats, de cop passi a proposar un model diferent.

5. És cert que la por és una categoría tradicional, però no veig perquè ha de ser negatiu. Gràcies a la por que ha fet que l’home estudiés els riscos i analitzés les adversitats, s’ha sobreviscut i s’ha avançat. La por ens pot ajudar a ser prudents, a tenir preparat sempre un camí de sortida, de manera que quan es pren una decisió, aquesta sigui reeixida.

Categories
Política

Reflexió sobre la manifestació del dia 11 de setembre

S’acosta l’11 de setembre i des de les emissores públiques de la Generalitat es venen repetint crides a la participació en la manifestació convocada per aquest dia.

La primera cosa que cal tenir clara és el lema de la manifestació i el seu sentit: aconseguir la independència.
Què passarà el dia 12? Alguns opinen que una resposta majoritària obligarà a la Generalitat a convocar un referèndum. No hi ha cap garantia de que això passi ni de quin seria el resultat. En tot cas aquesta situació podria portar a una divisió de la societat catalana, que dubto sigui bona per a ningú.

Un dels arguments que més he sentit per recolzar la participació, és que així el president Màs tindrà més força per negociar el rescat econòmic de Catalunya i el pacte fiscal amb el president Rajoy. És evident que si cal demanar un rescat no s’està en una posició de força. En tot procés de negociació cal renunciar a coses per aconseguir d’altres. El que no tinc clar és on estan posades les línies vermelles (ara que s’anomenen tan sovint) d’aquesta negociació. Tampoc ningú del govern de la Generalitat ho explica. Això si, tots els aspectes de gestió deficient, de retallades, etc. queden soterrats sota la participació en la manifestació.

És sorprenent també el canvi d’actitut del dirigent d’Unió, Duran Lleida. Ha passat de dir que no aniria, a defensar la seva presència. Tampoc es pot dir que el posicionament del PSC sigui clar i unitari. Una mica és dir, cal anar perquè tothom hi va, però sense estar convençuts. Deu ser molt dur no sortir a la foto i ja sabem que molta gent s’apunten a cavall guanyador, encara que no estigui d’acord.

Personalment no penso anar a la manifestació i no per això crec que sigui menys catalana que ningú, en tot cas vull saber quin és el cost del suport que s’em demana i si ens farà més grans o ens empetitirà més.

De cop ahir vaig llegir dos articles que expressen exactament el que jo crec. I no he pogut resistir-me a citar-los aquí.
El primer és d’en Joan Subirats: <Momentos de confusión, publicat a El País. (…)

¿Tiene sentido reclamar soberanía en momentos en que nadie sabe muy bien dónde encontrarla? (…) ¿Todo irá mejor con la independencia? ¿Mejor para quién?. Los que capitalicen el previsible éxito de la manifestación del martes ¿quiénes son?, ¿a favor de qué están? (…) Me gustaría ver quién me acompaña en este viaje y que valores defiende.

El segón és del Josep Ramoneda titulat La importancia del proyecto político. Només citarè un parell de frases que crec molt significatives:

(…) La independencia tiene el atractivo de un proyecto en positivo y desvergonzado.
(…) El proyecto de la independencia está ahí, pero faltan el plan y el trabajo previo, con lo cual el riesgo de descarrilar es muy alto.

Tots aquests interrogants em semblen tan importants que crec imprescindible reflexionar a fons sobre tots ells.