Categories
Educació

L’Educació sempre és un tema d’interés: l’opinió d’Inger Enkvist

Fa pocs dies va aparèixer un article al diari El País (el 13 de juliol) en el que es recollia una entrevista a l’ex assessora en Educació del govern suec,  Inger Enkvist

Moltes vegades hem sentit parlar de les bondats del model d’aquell país, dels bons resultats que sempre obtenen en l’informe PISA, de com han sabut compaginar el temps dedicat a les matèries curriculars amb el dedicat a les activitats extraescolars, i per tot això és motiu de reflexió el contingut de l’esmentada entrevista i les opinions que en ell es posen de manifest.

Los niños tienen que desarrollar hábitos sistemáticos de trabajo y para eso necesitan que un adulto les guíe. Aprender requiere esfuerzo y si se deja a los alumnos elegir, simplemente no sucede”.

Aquesta primera afirmació sembla estar en contradicció amb el sistema que s’aplica en les escoles del nostre país, on podem veure com nens i nenes de 4 anys, ja trien sobre quin projecte volen treballar. Certament, el professorat sap nodrir de contingut el tema seleccionat i segur que és positiu que des de ben aviat, aprenguin a negociar, a defensar els seus criteris i al mateix temps, a valorar les opinions dels altres. Però a partir d’un moment determinat cal inculcar el valor de l’esforç  i l’alegria pels èxits obtinguts a base al mateix.

Un niño puede concentrarse en una tarea por iniciativa propia, pero normalmente será en el juego. Aprender a leer y escribir o matemáticas básicas requiere trabajo y nadie se siente llamado a dedicar un esfuerzo tan grande a asimilar una materia tan complicada. Se necesita apoyo, estímulos y algún tipo de recompensa, como la sonrisa de un profesor o la felicitación de los padres.

Saber relacionar-se amb un grup i acceptar les conseqüències de certes accions que quedin al marge de les pautes establertes, s’ha d’ensenyar des de bon començament. Les fites marcades, la importància de complir-les, és una base pel futur de la persona.

En la vida adulta, todos tenemos fechas tope, momentos de entregar un texto y esto se aprende en la escuela. Con los exámenes el niño aprende a responsabilizarse y entiende que no presentarse a una prueba tiene consecuencias; no lo repetirán para él. Si no cumplimos con nuestras obligaciones en la vida adulta, pronto nos veremos descartados de los ambientes profesionales. Los exámenes ayudan a desarrollar hábitos sistemáticos de trabajo.

A vegades espanta quan docents afirmen que no cal ensenyar determinades coses perquè els nens i nenes ja ho trobaran a Internet o be que no no els servirà de gaire pel futur i que es poden obviar. Aquestes idees estan plenes de contingut mercantil i deixen de costat el plaer que pot comportar el saber de determinades coses, encara que no serveixin “per guanyar-se les garrofes”. És preocupant les seves afirmacions sobre la desmotivació del professorat i que moltes vegades, el nou sistema educatiu, expulsa als mestres més bons de les aules. Un cop més cal recordar que l’escola i el sistema educatiu en general, no només ensenya, sinó que educa, i aquest terme abasta tota la vida d’una persona. Així dons, tenir els millors docents és fonamental per a la tasca que han de dur a terme.

Aquest article porta de nou a l’actualitat les opinions de Connie Yowell , especialitzada en Psicologia i Educació per la Universitat d’Stanford. Manté que les escoles no son el lloc adient per a provar noves metodologies, donat que la innovació comporta errors i la societat no es pot permetre errar en l’educació.

A la vida funciona la llei del pèndul: es va d’un costat a l’altre i gràcies a aquest moviment, els rellotges amb aquest mecanisme funcionen. El que cal es trobar l’angle just del moviment.

Categories
Educació

Innovació educativa

M’ha interessat molt l’entrevista realitzada a Connie Yowell, impulsora de l’organització americana, Learning redesigned for the Connected Age.

El tema de l’Educació és sempre un tema d’actualitat, encara que les opinions que s’expressen no sempre coincideixen ni vagin en la mateixa direcció. En el que es coincideix és en la necessitat de modificar els continguts i la forma d’ensenyar que s’ha aplicat de forma interrompuda al llarg dels anys. Es parla molt d’innovar l’escola i precisament per això m’ha cridat l’atenció el que afirma Connie Yowell:

La innovación no tiene que nacer en las escuelas, que son muy resistentes al cambio.

Los colegios no son laboratorios donde probar nuevas metodologías porque la innovación conlleva prueba y error, y por lo tanto, fracasos. Son espacios de mucha relevancia donde nos jugamos mucho. Los profesores están enseñando al hijo de otra persona y esos conocimientos influirán en su futuro. No podemos esperar que sean las escuelas las que lideren el cambio.

Partint d’aquesta idea, és important que les entitats culturals i de lleure i l’Administració, facin l’esforç de modificar, redefinir, potenciar i dotar de mitjans, altres àmbits i espais de relació dels nens i nenes i del jovent en general.

Hay que acabar con la idea de que las escuelas son los únicos lugares para el aprendizaje. En cualquier rincón de la ciudad hay conocimiento.

Un cop més cal remarcar que l’educació no és una tasca que han de realitzar de forma exclusiva els mestres i professorat, sinó que correspon  a les famílies, a l’escola i a la societat en general. Aquí ens trobem davant d’un punt delicat: el sentiment de propietat dels fills per part de la família. No s’accepta que una persona aliena, pugui reprendre o explicar a una criatura que no es “seva” el perquè una cosa és incorrecte. En canvi, a vegades un pot estar distret i caldria acceptar de forma positiva que un altre persona pugui fer una indicació o recomanació a un dels nostres (evidentment si es fa amb respecte i no intentant imposar criteris personals). No es parla de socialitzar els fills, ni mot menys, sinó de repartir la tasca educadora i que cada part de la societat assumeixi la responsabilitat que li pertoca. Tal com s’entén actualment, sembla que l’educació finalitza quan s’acaba l’etapa escolar i no és així: aquesta segueix al llarg de tota la vida.

Cal cercar la millor manera d’ensenyar i d’educar. Formes tradicionals han deixat de ser vàlides i aquí si que cal aplicar l’innovació, la cerca de noves vies.

Los jóvenes de hoy aprenden de forma efectiva cuando coinciden tres elementos. Les interesa un tema, encuentran a un grupo de personas que comparten esa inquietud y ese aprendizaje les sirve para algo en su día a día. Eso es el aprendizaje conectado. La tecnología y las herramientas online permiten que esos tres factores coincidan y por eso son críticas para transformar la manera en la que aprendemos. Según uno de los estudios que realizamos en el que participaron más de 1.000 jóvenes, el 95% de ellos se comunican con sus amigos a través de redes sociales y entre el 10 y el 15% son activos en comunidades online de videojuegos, moda… El intercambio de contenidos y el aprendizaje que se da en esas plataformas es extraordinario.

Aquests tres punts es poden aplicar al llarg de tota la vida, tant l’escolar com la professional: tenir interès i motivació pel que es fa en el dia a dia, participar d’un ambient col·laboratiu i cooperatiu i tenir un objectiu concret a assolir, del que un sent que en forma part. I no es pot deixar de banda la tecnologia. Les eines tecnològiques han d’ajudar a aconseguir els tres aspectes citats amb anterioritat i, un cop més, això és vàlid en qualsevol etapa vital. En aquest sentit posaria especial èmfasi en potenciar l’educació en etapes en les que es pot produir analfabetisme digital, que pot deixar fora de l’aprenentatge a alguns segments de la societat.

 

 

Categories
Economia

Mobile World Congress 2013

Ahir va finalitzar el congrés de telefonia mòbil que es celebra anualment a Barcelona.

Els organitzadors estan molt satisfets pel nombre de visitants que han passat pel congrés i les diverses institucions de la ciutat, també han fet un balanç positiu del que ha comportat, tant com a font d’ingressos i pel volum de negoci generat, com per la difusió  de la marca Barcelona arreu del món.

En l’àmbit estricte del congrés, es poden considerar tres aspectes: el relacionat amb els terminals, el sector del programari (sistemes operatius i aplicacions desenvolupades específicament per aquest entorn) i les comunicacions.

És important assenyalar la presentació de productes complementaris, alguns d’ells de gran valor no només tecnològic, sinó d’ajuda social.

  • Per exemple, em va cridar l’atenció la presentació per part d’una empesa francesa, d’una placa transparent, que funciona amb energia fotovoltaica, que col·locada sobre el terminal intel·ligent (smartphone), permet la carga del mateix. El temps de més que s’aconsegueix no és massa gran, però pot servir per moments puntuals que s’està acabant la bateria i cal fer una trucada. Aquest tipus de tecnologia pot ser de gran interès pels països amb dificultats en el subministrament elèctric.
  • L’empresa Fujitsu va presentar el prototipus d’un bastó que facilita el desplaçament dels usuaris. Es programa la ruta que es vol fer, i a través d’una pantalla ubicada al pom del bastó, va donant indicacions amb fletxes de color verd o vermell (si hi ha un semàfor, per exemple), facilitant així la mobilitat.
  • Google va anunciar que disposa ja un prototipus d’ulleres que van facilitant al usuari informació diversa: del temps que fa a l’exterior, informació cultural, de tràfic, etc.

Si ens centrem en les tres parts fonamentals del negoci, es pot parlar de:

  1. Terminals. Sembla interessant que es presentin terminals exclusivament amb les funcionalitats del telèfon però en les que s’ha millorat la tecnologia i la presentació. Els terminals pensats per  persones amb certes discapacitats, tant visuals com auditives: tecles grosses, senyals lluminoses, etc. Aquí  s’ha incorporat la geolocalització com a eina útil pel segment de la població al que van dirigits.
  • Presentació de terminals de preu accessible. La voluntat de fer negoci, d’expandir-se, fa que les empreses tinguin ben presents els segments de mercat on cal arribar amb ofertes més acurades.
  • Tendència a pantalles més grans. En el moment que es pretén que aquest dispositiu serveixi per veure pel·lícules, vídeos, etc. cal tenir més resolució i incrementar les polsades de la pantalla.
  • Híbrids. Terminals a mig camí entre pissarretes i telèfons o terminals amb doble pantalla: una per telèfon i l’altre per llegir llibres electrònics.

2. Aplicacions. Aquesta ha sigut una de les parts més important del congrés, tan en la part de l’exposició com en les presentacions i en les conferències. És important remarcar la vitalitat d’aquest sector i la diversitat de solucions que s’han presentat. Deixant de costat les aplicacions destinades al joc, s’han pogut veure moltes encaminades al món empresarial: tractament de logística, controls diversos, càlcul, etc. També algunes que treballen ja en entorns 4G i que sens dubte, proporciona un camp d’expansió important.

Un tema important és el dels sistemes operatius. Es conegut que en aquests moments, el lideratge està en mans d’Android, però Windows està fent un esforç considerable per no quedar definitivament despenjat d’aquest sector i d’aquí l’aliança entre Nokia i Microsoft. Està per veure que passa.  Però sens dubte la presentació que va fer Mozilla va cridar poderosament d’atenció. Algunes empreses ja estan treballant per incorporar el nou sistema (entre elles Telefònica).

3. Comunicacions. Com és conegut, alguns països ja disposen de les freqüències per les xarxes d’Internet mòbil de gran velocitat 4G. Però precisament el passat dia 26 de febrer es podia llegir  com la Comissió Europea havia requerit als estats membres de la UE a que adjudiquessin les freqüències necessàries per a poder implantar la velocitat 4G, amenaçant amb imposar sancions als països que no ho fessin. En la intervenció al MWC a Barcelona de la comissària encarregada de noves tecnologies Neelie Kroes,  es preguntava com era possible que en aquests moments existeixin més abonaments a 4G a Corea del Sud que en tot el conjunt de l’Unió europea. En concret 17 països de l’Unió no en tenen i anunciava la voluntat de passar a l’acció, posant sancions als membres que no segueixin les indicacions marcades per la Unió. Va presentar les xifres corresponents al 2012, on el nombre total d’abonats de tot el món eren 26,5 milions que es repartien: 23,9 entre EEUU, Japó i Corea del Sud. El 1,4 restant es distribueixen entre Alemanya, Suècia i Austria.

En relació a aquest tema, es van fer sentir els operadors de telefonia, queixant-se de que ells havien de fer les grans inversions per assegurar la comunicació, però que la part important del pastís quedava en mans de les empreses dedicades a la fabricació de terminals o a les empreses desenvolupades d’aplicacions. La veritat és que no fan gaire pena.

Potser degut a la nova ubicació de la fira o pel grau d’implantació o a la situació que provoca la crisi econòmica, es podria dir que l’edició d’enguany, ha sigut més comercial. Això es traduïa en que molts fabricant deixaven “jugar” amb els terminals o les aplicacions. Semblava tot més de cara a la galeria. De totes maneres seria injust no destacar el contingut de les conferències i de les sessions de treball que ajuden a posar en comú i a debatre aspectes importants del futur pròxim.

Per últim però no el menys important, cal aixecar la veu en contra de la utilització de les dones com objecte. No qüestiono en cap moment l’eficiència de les dones per donar informació o per mostrar productes, segur que estan perfectament preparades. El que es rebutja és que les facin vestir de maneres inapropiades per estar en una fira que vol ser professional. Si per captar l’atenció del públic professional, cal recórrer a aquestes estratagemes, és senyal que no s’ha avançat gaire. Potser no estaria de més que quan s’autoritza una fira, es cuidin determinats detalls, que en definitiva, ajuden a donar una mala imatge de la ciutat i del país on es realitza.

Categories
Economia

TIC, innovació i creixement econòmic

Sovint s’ha dit que les èpoques de crisi han de servir per trobar nous camins de desenvolupament econòmic, que cal ser més creatius i no tenir por a emprar noves formes. Per això em va caure com un gerro d’aigua freda l’anunci rimbombant sobre l’apertura de diversos casinos en àrees temàtiques diferents al Camp de Tarragona.

Poc temps abans d’aquest anunci, havia llegit a Le Monde l’acord que havien establert Orange, Thales i Caisse des Dépôts (com a entitat pública en representació del govern francès) per crear una empresa d’informàtica al núvol (Andromède). Aquesta iniciativa forma part d’un programa d’inversions pel futur en el camp de l’economia digital, amb l’objectiu de posar a França i a Europa en una bona posició dins d’aquest mercat emergent i que està totalment dominat per les empreses americanes. A més del servei de connectivitat, emmagatzemament i seguretat que proporcionarà,  també preveu la creació d’un important nombre de llocs de treball qualificats i en darrer terme, però no el menys important, és el fet de que es podran aplicar els criteris de seguretat de les dades personals que regeixen a Europa. No oblidem que actualment les empreses americanes que tenen aquest servei apliquen lleis més laxes en quant a la conservació i difusió de les nostres dades.

Fins aquí la notícia. Però tot seguit em pregunto perquè a Catalunya no es busca fer aliances entre el sector públic i el privat per treballar conjuntament en la creació d’empreses de valor afegit, en empreses punteres que incrementin el sector productiu. És evident que es necessita urgentment crear llocs de treball, i que millor que poder mantenir en el nostre país els joves i professionals ben preparats que tenim? No és fonamental que es pugui “recuperar” part de la inversió que s’ha fet en la formació d’aquestes persones?

A vegades tinc la sensació de que s’ha perdut la iniciativa, l’ esperit innovador del teixit empresarial del que tantes vegades s’havia fet gala, i s’ha passat a voler aconseguir diner ràpid al preu que sigui. Quan es llegeix l’èxit en altres països de petites empreses catalanes o espanyoles de tecnologia aplicada , ràpidament penso si algú s’ha posat en contacte amb ells per veure d’aprofitar aquest coneixement i saber fer que tenen i que han demostrat.

Potser ens trobem davant d’una situació nova, degut a que s’ha trencat el lligam entre l’empresariat i el sector públic. L’Administració ja no inspira credibilitat a les empreses i per això les possibilitats de treballar en un objectiu comú s’han diluït.

Sigui quin sigui el futur, cal refer les aliances i sobre tot pensar en projectes de valor que siguin d’interès per ambdues parts.

Categories
Economia

Apple, Microsoft i els productes ben fets.

Aquesta setmana ha fet un any de la mort d’Steve Jobs, i Apple ha canviat en aquest temps. Un factor decisiu és el fet de que cotitzi en borsa, havent-se convertit no fa pas massa en l’empresa amb la més gran capitalització borsària de tots els temps.  Els accionistes segurament estan encantats per la pujada del valor de les seves accions com a conseqüència de l’afer amb Samsung (encara que s’ha moderat en el darrer mes, passant de 702,10 el 19 de setembre a uns 637 en el dia d’avui) i precisament per això volen cobrar dividends aquest any i també els següents. Aquesta premissa tant senzilla pot tenir implicacions importants en el desenvolupament de l’empresa. Els riscos estaran més controlats i l’anàlisi dels costos de cada producte deuen estar comptats al cèntim, equilibrat-los amb els ingressos i els beneficis esperats.

Dins de la lògica empresarial no sembla cap disbarat actuar d’aquesta manera, però estàvem acostumats a l’Steve Jobs i els canvis de criteris no sempre acaben sent els millors. On queda la seva célebre frase: La innovación es lo que distingue a un líder de los demás?

Se’m fa molt difícil pensar que podria haver tret al mercat un producte sense estar perfectament testat. Ell que seguia el criteri que havia aprés del seu pare, “…és important acabar bé la part del darrera dels armaris i les tanques, encara que no es vegi …”, i que expressava la seva admiració per Eishler   per la seva passió per fer productes de disseny intel·ligent per a mercat de masses. Aquest criteris els aplicava al cent per cent i tenia un equip que el seguia i feia la feina perfecte.

Faig aquesta introducció per expressar la meva por perquè Apple vulgui entrar en la carrera de treure productes de manera ràpida, seguint només el mandat del mercat i no pensant que l’ important del viatge és el trajecte. El que molts usuaris hem agraït dels productes Apple,  la seva robustesa, la manca de missatges d’error incomprensibles, l’elevat nivell d’usabilitat i d’accessibilitat, quan ningú es plantejava aquest termes, aquest conjunt de coses conformen el valor de la marca Apple que no poden arriscar-se a perdre.

Com  manifestava en un altre comentari, el fet de que els estris tecnològics estiguin tan ficats en les nostres costums quotidianes, ha portat a que les persones per regla general, valorem més la facilitat d’ús, que no fallin, que estiguin sempre a punt, sense importar-nos com estan fets. En aquesta línia crec que és cert el que deia en Jobs a rel de la presentació del iPod al 2003: El diseño no es solo la apariencia, el diseño es cómo funciona.

El no compliment d’aquesta premissa ha portat a una certa davallada en els productes de Microsoft que ha hagut d’anar treien versions més estables de Windows. Aquesta davallada també es posa de manifest en la seva cotització. Crec que val la pena llegir l’article publicat a portaltic titulat: Las acciones de Apple son las más rentables y las de Microsoft las más estables

Per tant, cal esperar que qualsevol empresa de tecnología aposti per productes perfectament dissenyats, construïts i provats avançant-se a les necessitats i apetències dels usuaris, no pretenent set els primers sinó els millors.