Categories
Economia General

La tecnologia com a eina d’evolució o de retrocés.

Potser per pura coincidència o perquè una cosa a portat a l’altre, la realitat ha sigut que  després de que hàgim seguit a través dels mitjans l’aparició del nou terminal d’Apple, i els moviments de persones que ha motivat, han proliferat articles d’opinió en torn a les conseqüències de les tecnologies sobre les persones.

D’especial interès va ser el suplement del diari El País del 21 de setembre, titulat “Hacia el “Homo technologicus”. Era rellevant el fet que es presentessin dues posicions enfrontades entre si. Una suportada per Nicholas Carr, autor del llibre “Atrapados: cómo las máquinas se apoderan de nuestras vidas” i l’altra defensada per Enrique Dans. Des del meu punt de vista, totes dues es basen en fets reals i crec que poden ser considerades complementàries. Qualsevol idea portada al límit,  té moltes possibilitat de ser absurda o, si més no, errònia.

No es pot oblidar mai que la tecnologia és una eina, desenvolupada per persones. Aquest aspecte abasta dues veritats. La primera, que pel fet d’estar realitzada per homes, porta implícita la possibilitat d’error. La segona, que per ser una eina, no pot ser mai considerada com una finalitat en si mateixa, sinó com a instrument per aconseguir determinats objectius. En conseqüència, sempre és l’ésser humà el que ha de controlar la tecnologia i el seu ús.

Quan Nicholas Carr exposa un seguit de problemes derivats de l´ús abusiu de la tecnologia, crec que s’oblida o no destaca, que els resultats erronis, cal atribuir-los a que les persones que les utilitzaven, els hi han assignat un valor que no tenen. Fins i tot quan parla del diagnòstic mèdic basat en programes d’intel·ligència artificial, prescindeix absolutament de la intervenció del raciocini del metge que, en base al que li suggereix un programa, haurà de prendre una decisió.

L’article de Joan Majó amb el mateix títol: El “homo tecnologicus” publicat a El País del dia 1 d’octubre, recorda com el progrés de la humanitat sempre ha estat fonamentada en la tecnologia, entesa aquesta en un sentit ampli. Per tant, pretendre minimitzar el seu ús, o qüestionar la seva importància, seria negar la història de la humanitat. En aquest línia, quan  Enrique Dans exposa que la repercussió de la tecnologia en l’home, trigarà un temps en veure’s, és cert. Només amb el pas dels anys (i molts) es va notar el que comportava l’aparició de la roda, les màquines de vapor o  la electricitat.  Sempre i en totes les èpoques, hi han sectors que manifesten les seves recances davant d’un canvi important. Però, encara que sembli negatiu, no ho és. Ans al contrari, ha de servir per avaluar amb més cura les conseqüències i repercussions d’un salt endavant.

La veritat és que em fa sentir molt malament sentir a persones reivindicant amb orgull el seu “analfabetisme tecnològic”. És cert que la informació que s’extreu de l’estudi dels documents llegats d’altres èpoques, és molt important per conèixer l’evolució de la humanitat. Reivindicar en base a aquesta creença que no s’ha d’emprar la tecnologia, em sembla aberrant. Crec que cal pensar que les generacions que vinguin en el futur, disposaran d’eines i de coneixements que els ajudin a comprendre la vida actual.

Un altre aspecte és que la tecnologia no apareix de bones a primeres, sinó que és el resultat de l’aplicació d’una determinada política. És aquí on es pot manipular de manera més o menys dissimulada la implantació de determinades eines que només afavoreixen a certs grups econòmics o de pressió, debilitant o menystenint drets fonamentals de l’ésser humà. Vaig llegir amb especial interès l’article de Diego Beas “Politizar la tecnologia”. Parteix que la presència de la tecnologia en tots els àmbits de la vida, és inqüestionable, però planteja el perquè s’innova en determinada línia i no en altre. I no només això, sinó que moltes vegades es cau en considerar exclusivament a les persones com a consumidors i no com a subjectes de drets i perceptors de millores socials.

Com apuntava al començament, és evident que hi ha diversos plantejaments entorn a la tecnologia. Crec que cal aprofundir en el debat. I sobre tot, partint de la premissa de que és una eina, com i de quina manera cal innovar i desenvolupar, per aconseguir que tingui una incidència més positiva en la vida de les persones. La tecnologia no està renyida amb l’humanisme.

Categories
General

Informació, Coneixement, Saviesa

No em deixa de sorprendre la manca de reflexió i d’anàlisi de la informació. Recordo una conferència impartida per en Joan Majó ja fa més de vuit anys, que va explicar com es construïa la següent piràmide: a la base estava la Informació; al centre el Coneixement (que es construïa a partir de la informació) i a l’extrem superior la Saviesa (que era el compendi del coneixement i la reflexió).

Sense ell saber-ho, em va quedar molt gravada la seva exposició  i he intentat tenir-la sempre present. Cada dia rebo  correus electrònics i els llegeixo per extreure’n informació a partir de la qual pugui elaborar coneixement. El primer problema amb el que em trobo, és constatar que moltes vegades no contenen cap informació, només xafarderies (sense cap interès), o dades mal girbades.

Tothom parla d’economia però resulta que quasi ningú aplica els principis més elementals d’aquesta ciència. Per començar un bé econòmic és un bé escàs i com a tal no es pot manllevar. El temps és un bé escàs (no només el nostre sinó el de tothom) i per tant cal administrar-ho amb delicadesa i respecte. Per continuar hem de ser concients que la informació necessita uns canals físics de transmissió que cada vegada han de ser més amples per permetre que circuli aquest flux de dades tan gran. Les comunicacions no són gratuites, i val la pena valorar si les informacions que volem enviar  realment poden ajudar a tenir més coneixement o no.

A vegades tinc la sensació de que ens estem tornant més infantils, en l’aspecte de no poder pensar abans d’actuar: re-enviem coses sense pensar i fins i tot sense haver llegit el contingut. La necessitat d’immediatesa ens porta a prémer el botó de re-enviar sense haver respirat abans 10 cops, o millor dit, sense haver dedicat ni tans sols un minut a analitzar els continguts.

La saviesa ens la hem de treballar.

Categories
Economia Política

Eurovegas i finançament dels partits

En Joan Majó va escriure un article a El País titulat

La digestión de Eurovegas

que es centra en l’especte de l’atur entre d’altres punts. Un d’ells ès la necessitat d’una gran trasparència per part del govern alhora d’explicar les negociacions.

Pels comentaris i notícies que es senten o llegeixen aquests dies, sabem que qui està darrera d’aquest projecte no te costum de pagar impostos i que participa directament en el finançament d’un partit determinat. D’aquesta segona part, per descomptat que pot donar suport a un partit amb el que s’identifiqui més, sempre i quant no es produeixin contrapartides directament beneficiosos als seus interessos.

De forma recurrent, en el nostre país es parla de casos de finançament de partits que no sempre estan clars.

Per evitar rumors, dubtes en els ciutadans, cal ser molt transparents. Em ve al cap la dita:
Parlar clar i català. Aquesta és una bona ocasió per posar-la en pràctica.