Categories
Educació

A voltes amb l’Educació

És per tots coneguda la manca de consens que la LOMCE o popularment anomenada Llei Wert, va generar en el parlament i en gran part de la població durant la seva tramitació i posterior aprovació.

Les noves circumstàncies polítiques, propiciades per la manca de majoria absoluta del govern actual ha fet, que el propi govern,  coneixedor de les crítiques  que s’han expressat tan des de dins del seu partit, com des d’algunes comunitats autònomes i des de els altres partits polítics, hagi corregut a modificar alguns dels aspectes de la citada llei. És evident que el nou govern no volia començar el seu mandat veient-se qüestionat per sectors del PP (al marge de l’oposició) i ja en la sessió d’investidura van anunciar la modificació de la valoració acadèmica de les revàlides.

No és menyspreable aquest pas enrere, però tampoc podem ser tan babaus com per a no veure que no ha sigut un avenç atribuïble només als partits, sinó una maniobra estratègica del nou govern. Que tothom estigui satisfet no ens pot fer perdre de vista la realitat. Davant de la presentació aquesta setmana dels resultats  de la prova TIMSS (Estudi de les Tendències en Matemàtiques  i Ciències), el secretari d’ Estat d’ Educació, Marcial Marín, va declarar  que Espanya està “en el buen camino” i va atribuir l’èxit a  “una nueva ley educativa (LOMCE) que ha pretendido atender a la diversidad”. És estrany que hagin corregut a modificar alguns aspectes de la LOMCE i que vagin traient pit per la formació d’una comissió per parlar d’un possible pacte d’Educació, i amb pocs dies de diferència, es dediquen a lloar els resultats obtinguts gràcies a l’esmentada llei. Aquí es veu el llautó!

És simptomàtic de la importància que es dóna a l’educació, el fet que revisant els estudis  del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques), es veu que el darrer que es va dedicar explícitament a aquest tema, es del 18 de novembre de 2008: “Imagen social de la educación en España”. I des d’aquesta data fins ara, s’han realitzat 15 estudis més de diverses temàtiques.

Sorprèn més quan a l’ analitzar els problemes que més preocupen a la població espanyola i que queden recollits en el Barómetro mensual que elabora el mateix CIS (el darrer del setembre de 2016), si agafem les respostes dels que consideren el principal problema tant a nivell global com si s’analitza tant en quant els afecta a ells personalment, l’EDUCACIÓ sempre apareix en sisè lloc,

CIS. Barómetro 09/2016

Si tenim present que hi ha una llista de 46 problemes, que l’educació ocupi el lloc 6, denota un nivell de preocupació de la població molt elevat. I caldria treure ja el problema de la falta de govern, pel que presumiblement, en el proper baròmetre, pot situar-se en el cinquè lloc. Aquesta prioritat de la ciutadania no sembla correspondre’s amb l’interès demostrat fins ara pels governs del PP.

 

Caldria aprofundir molt més en el significat d’aquesta preocupació de la població. Si es miren els objectius de l’estudi del CIS de l’any 2008:

  1. ¿Cuáles son los factores, elementos, indicadores que articulan la percepción social de la calidad educativa?
  2. ¿Qué se entiende/percibe como calidad educativa según etapa-nivel-ciclo educativo: primaria, secundaria, bachiller?
  3. Percepción del cambio a este respecto en España en los últimos años. Elementos que están detrás de ese cambio.
  4. Ejes estructurales que definen la calidad educativa.
    1. Titularidad del centro: público, concertado-religioso, concertado-no religioso, privado-
      
      religioso, privado-no religioso, internacional.
    2. Agentes implicados: instituciones públicas (estatales, autonómicas, rurales, urbanas,...);
      
      políticos (la y los políticos, leyes: LOE, LOCE,...); familia (tipos de familias), técnicos
      
      (profesorado, equipos de apoyo formadores, dotación), AMPAS, alumnos.
    3. Contenidos curriculares: materias básicas, transversales, optativas,

es troben a faltar objectius relacionats amb el desenvolupament global de l’alumnat (valors personals i com a ciutadans, millora de les aptituds, maduració i relació amb l’entorn, etc. ) i no només que es tractin aspectes curriculars. El Pacte per l’Educació esperem que incorpori aquests punts i que contempli un canvi substancial en la formació inicial dels mestres. Fora be tornar a recuperar el sentit de “mestre”, persona amb autoritat moral reconeguda pels seus alumnes, que segueixen les seves indicacions a fi d’aconseguir un bon nivell de coneixements i paralel·lament, desenvolupar-se com a persones.

Categories
Cultura Educació

Una pel·lícula: Professor Lazhar

Cartell Professor LazharAquesta setmana van passar per televisió una pel·licula extraordinària  en diferents aspectes. Es tracta de Professor Lazhar. És un film canadenc, de l’any 2011 que va merèixer molts guardons i nominacions. Per començar per aquest darrer capítol, va ser nominada als Oscars com a millor pel·licula de parla no anglesa. Va obtenir el premi a la millor pel·licula al festival de Toronto i el premi Genie. A Locarno va obtenir el premi del públic i a Valladolid, el premi al millor guió.

No pretenc escriure sobre els valors cinematogràfics d’aquesta cinta, ja que hi ha molta informació al respecte (podeu clicar aquí per veure més dades sobre ella), sinó sobre la temàtica i aspectes concrets que aborda.

La història es desenvolupa en una escola canadenca i en centra bàsicament en les reaccions que es produeixen entre l’alumnat d’una classe en la que la mestre que tenien, es suïcida en la pròpia aula. A l’endemà un home algerí, que diu haver ensenyat durant 19 anys en el seu país, s’ofereix per cobrir la plaça que ha quedat vacant. A partir d’aquí es desenvolupen varies línies argumentals:

1.- El nou professor. Formes d’ensenyament. Valors. Integració.

2.- La directora del centre i el professorat. Sistema educatiu i normativa. Despersonalització de l’educació.

3.- Els nens i nenes de la classe. Relacions entre ells i amb el professor.

4.- Els pares.

Des de bon començament es contraposen dos sistemes educatius. El sistema canadenc, més normalitzat (en el seguit de que tot són normes a seguir), més rígid (no és possible sortir-se del camí marcat pels regles establerts), on tot està estipulat i amb poc marge per interactuar a nivell emotiu amb les criatures i el sistema que posa en pràctica el professor Lazhar, més antiquat, però que evidencia un nivell de coneixements superior i un acostament més profund a la realitat personal de cada alumne. Frapa veure reflectida una societat que no permet cap tipus de contacte entre mestres i alumnat, de manera que donar una abraçada a una criatura pot tenir conseqüències penals i que porta a l’absurd que denuncia el professor de gimnàstica: com no es pot tocar als nens, és impensable que utilitzin aparells perquè no els pot ajudar. Resultat, els fa donar voltes corrent durant tota l’hora de classe. És una simplificació del tema, però envia un senyal d’alerta sobre aspectes que poden ser absolutament absurds i no només això, sinó que poden tenir unes conseqüències totalment negatives sobre la formació global de les criatures.

No és anecdòtica la posició de l’alumnat a l’aula. L’anterior mestra els tenia posats en semi-rotllada per afavorir l’intercanvi de punts de vista entre els nens i nenes de la classe. El nou mestre els situa en files, de manera més clàssica. A priori tot fa pensar que la posició inicial és més correcte, però comprovem que posats en fila, també es pot aconseguir una òptima relació i implicació de tots. El que canvia és l’actitud del mestre.

Com s’encara la resolució del conflicte de les criatures davant del fet traumàtic de la mort de la professora és un motiu més de reflexió. El centre opta per la intervenció única d’un professional de la psicologia, que actua sobre el conjunt de la classe, seguint uns protocols establerts. La pel·licula mostra, com el professor Lazhar, observant a cada criatura, percep les diferents implicacions i sentiments que ha generat en ells. Provoca que es pugui parlar de forma espontània i aquest fet provoca que l’acomiadin. S’ha saltat les normes.

En aquest punt cal parlar dels altres professors i de les famílies. Com en tots els col·lectius laborals, hi ha persones a les que ja els està bé limitar-se a seguir les normes sense plantejar-se res més. Els que són més crítics, aguanten per situacions personals o familiars. La directora viu entre l’espassa i la pared. Veu que la canalla està contenta amb el professor, però no pot acceptar que no es compleixin els reglaments: li va el lloc de treball. Crec que la frase d’uns pares que davant de les reflexions que els hi fa el mestre en relació a la seva filla, li diuen que ell s’ha de limitar a ensenyar i no ha d’educar, posa el dit a la llaga sobre una realitat que es viu a molts llocs, i no només al Canadà.

L’Educació és un tot. Les persones ens eduquem a través dels fets quotidians, de la relació amb altres persones, d’escoltar i integrar altres cultures. Però en l’edat de 10 i 11 anys, el paper del mestre és fonamental. És quasi el primer vehicle de transmissió de valors i coneixements pels nanos. D’aquí la importància de que siguin persones amb unes capacitats especials i amb una formació del més alt nivell i a l’altre costat de la balança cal que hi hagi el reconeixement i la valoració de la societat.

Crec que aquesta és una pel·lícula per veure i reflexionar. Afecta a tota la comunitat educativa i a la societat en general. La LOMCE tindrà implicacions sobre el futur del país, per això no podem deixar passar cap ocasió per analitzar les seves repercusions.

 

Categories
Actualitat. Notícies curtes Educació

La LOMCE o Llei Wert

Ahir va ser un dia trist. La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa va entrar en la recta final del tràmit parlamentari que desembocarà en la seva aprovació.

El partit en el govern està fent valdre la seva majoria parlamentaria per tirar-la endavant. És cert que van obtenir aquesta majoria en les darreres eleccions generals, però el sondejos dels darrers mesos, mostren que la realitat en aquests moments és bastant diferent. En aquest sentit, em sembla un greu error voler aprofitar el nombre actual de diputats, per aprovar la llei i més quan la resta de grups ja s’han manifestat de forma contundent sobre la voluntat de derogar-la en quan es produeixi un canvi en la majoria parlamentària. La prepotència i governar en contra del sentir general, demostren un cop més, l’allunyament de la realitat social del país.

Es pot afirmar que amb l’aplicació d’aquesta llei no es milloraran ni els resultats educatius, ni s’ampliaran els coneixements i sobre tot, no contribuirà a la millora de l’educació en la convivència i en la tolerància.

No es milloraran els resultats perquè han quedat al marge matèries fonamentals que haurien de contribuir al desenvolupament de la capacitat d’anàlisi i d’aprofundiment del pensament (per exemple la filosofia). En la mateixa línia, la introducció d’itineraris des de molt aviat, encotilla i limita els coneixements. És evident que tots tenim unes habilitats  determinades que ens fan decantar-nos cap a una professió o un altre. Però és també evident que les persones som un tot, i uns coneixements complementen d’altres. La carència limita, empobreix el pensament i això, mai és bo.

S’ha sentit a dir que altres països es miren a Espanya com exemple d’integració de les persones vingudes d’altres llocs. No es correcte generalitzar, però si que hi ha zones on el nombre d’immigrants ha sigut superior i ha calgut fer una tasca d’integració més gran. Per aconseguir un bon clima de convivència, cal practicar la tolerància i l’ètica cívica. Em refereixo a valors no lligats de forma exclusiva amb unes creences religioses, sinó que estan a la base de la naturalesa humana. Valors de respecte, tolerància, desitj de conèixer altres idees i altres cultures per aprendre d’elles, el valor del debat que no vol dir enfrontament, el saber escoltar, etc. Tot aquest conjunt d’aspectes queden diluïts dins de la nova llei.

Imposar una assignatura de religió, discrimina i deixa de costat a tot el col·lectiu de persones d’altres religions. I encara és més greu quan a aquesta matèria se li dóna un pes dins del currículum educatiu. És tornar a l’època de l’evangelització per reial decret.

Crec que l’educació i l’economia conformen dos eixos fonamentals en la vida d’un país. Però EDUCACIÓ, amb lletres grans, que vol dir que ens ha d’acompanyar des del mateix moment que ens despertem fins que anem a dormir. Educació per saber comportar-nos amb la gent amb la que convivim a casa, a l’escola o a la feina. Educació per saber comportat-nos en qualsevol àmbit ciutadà. Educació que s’ha de manifestar en les activitats d’oci i de relació.

L’educació no és només continguts, que també son imprescindibles, sinó , i sobre tot, els aspectes esmentats amb anterioritat.

(No vull ni parlar del tema de les llengües pròpies dels diferents territoris, és com parlar contra una paret. Com diu la dita, no hi ha millor sord que el que no vol escoltar. Els espanyolistes han sigut els primers que han dividit i separat. Si haguessin mantingut que totes les llengües constitueixen una riquesa comú i com a tal, s’hagués afavorit l’aprenentatge i el coneixement de totes elles, ara es podria sumar i no dividir. Seriem més rics i no més rucs)

Categories
Actualitat. Notícies curtes Educació Política

Campanya del PP a favor de la llei Wert

Avui he tingut la sensació de que m’estaven dient tonta. Explico perqué. Resulta que el PP està preocupat perquè ningú hem entès el contingut de la LOMCE (Llei Wert) i ha decidit iniciar una campanya de comunicació.
Es dóna la casualitat que tots els estaments educatius, primària, secundària, ensenyaments artístics i universitat, no han sabut entendre el contingut de la llei. Tampoc ho han entés les associacions de pares i mares, els sindicats i altres entitats socials. I no només en la part organitzativa (plantilles, autonomia de centres, etc.) sinó que tampoc en la part curricular (distribució de matèries, continguts, etc.). M’imagino que el govern deu pensar que amb aquest país d’incults és molt difícil governar.
Però ara ho arreglaran. Faran una campanya!. Per evitar problemes, ja diuen que serà una campanya barateta, perquè es farà bàsicament a través d’Internet.

S’em planteja un dubte. Com és possible que creguin que tot el món està en contra, o que som tan tanoques? Ningú del govern o del PP pensa que potser és la LOMCE la que cal retirar? La prepotència porta al PP tan lluny de la realitat, com per no veure que hi ha alguna cosa que no funciona en el seu raonament? Creuen de debó que l’esquerra ha manipulat a tanta gent, inclosos els líders territorials del PP, de manera que no veuen la bondat de la llei? No serà que amb aquesta llei estan contentant a la FAES, de la que el ministre Wert era un puntal ideològic?

Per a que la meva autoestima no quedi per terra, vull creure que si que he entés la LOMCE, i voldria que ens estalviessim la campanya (els diners son de tots nosaltres) i suggereixo al govern que retirin la llei i comencin de nou. Això si, dialogant amb totes les parts implicades, escoltant i aprenent i per tant, negociant, no imposant. El que passa és que ja mo seria el PP.