Categories
Art Arts plàstiques Llibres Pintura

Biografia de Mark Rothko. Annie Cohen-Solal

La biografia escrita per Annie Cohen-Solal sobre Mark Rothko, porta com a subtítol: Buscando la luz de la capilla. L’ autora és ben coneguda per les seves biografies sobre Sartre o sobre Picasso, a més de la que comentem aquí.

Una primera cosa a destacar és la gran quantitat de documentació i bibliografia que aporta, a més de les notes incorporades al llarg del llibre. Ens trobem dons davant d’un obra extensa, molt treballada i que ajuda a conèixer a l’artista, el seu entorn i ens endinsa en un període important de l’art americà i també en l’europeu.

Dedica una part important a explicar la seva infantesa, perquè, sens dubte marcarà a la persona i a la seva obra.

Mark Rothko emigra a EEUU amb 10 anys, i la seva joventut la viurà en un entorn d’emigrants, profundament jueu i molt religiós.

Les seves arrels europees seran fonamentals en la primera part de la seva vida als EEUU i en la seva obra. I encara que passi a ser reconegut com a artista americà, sempre reivindicarà el llegat dels pintors del Renaixement italià, dels artistes centro-europeus o la influència de Joan Miró, o Picasso, per exemple.

No és casualitat que els murals que va pintar amb la idea inicial d’ocupar les parets del restaurant Four Season del gratacels Seagram, es trobin actualment a la Tate Gallery.

La seva obra està està present en molts museus, com per exemple, el Museu Thyssen-Bornemisza, el Museu Nacional Reina Sofía, el Museu Guggenheim de Bilbao o al MOCO de Barcelona, a més de la Tate Modern de Londres o el Museu Pompidou de París; això per citar només els més propers.

Aquesta biografia, es centra de forma prioritària en la vessant artística. La part personal, només serveix per emmarcar o realçar l’evolució del pensament i de l’obra de Rothko. Els enfrontament o picabaralles amb d’altres artistes, ens van marcant les diverses etapes de la seva obra. És important destacar la seva cerca contínua de noves tècniques i formes d’expressió, però sempre seguint les seves idees, amb un grau de coherència, no sempre fàcil.

La dedicació a la docència, i per tant el contacte amb noves generacions que aportaven noves visions, va fer que pogués anar revisant i contrastant la seva concepció tant de l’art com del propi artista. El seu llibre, La realitat de l’artista, presenta les seves reflexions de l’art, des del Renaixement fins l’època moderna però també de quin és el paper de l’art i de l’artista en la societat, els reptes amb els que s’ha d’enfrontar, etc.

És per tant no només un pintor i gravador, sinó un pensador i filòsof. En aquest sentit el llibre publicat per Paidòs l’any 2007. Escritos sobre arte (1934-1969), recull articles, assajos, notes que va anar escrivint al llarg de tota la seva vida i que ha recopilat Miguel López-Remiro, és una mostra més de les reflexions i de la importància i de la preocupació que ell sentia pel que havia d’aportar l’art.

La biografia ens acosta a les contradiccions de Rothko. Per un costat l’art ha de ser proper i abastable per a totes les persones, però a mesura que creixia el seu reconeixement i el valor de les mateixes en el mercat, s’aguditzaven els seus dubtes sobre el paper de l’artista.

La idea de que les persones havien de formar part de les obres, que per això les feia tan grans i volia que es pengessin quasi a ran de terra, perquè qui s’acostés a elles, es sentís envoltat, com formant part d’elles, de manera que es propiciés una transferència d’emocions.

L’ altre aspecte fonamental de la seva obra, és la llum, en un sentit ampli. La llum que desprenien els colors, els matisos que aporta la llum natural tot això lligat amb els materials que utilitzava. Tal com indica el subtítol d’aquesta biografia, la cerca de la llum, és una de les grans preocupacions d’aquest artista. És molt interessant una cita d’un article escrit per Carol Mancusi-Ungaro sobre els frescos de la Capella Rothko, en que recollint informació de Ray Kelly, un dels darrers assistents del pintor diu:

Demostró como Rothko imprimaba lienzos de algodón con pigmentos secos diluidos en gelatina de cola de conejo y luego moderaba el color con pinturas acrílicas.(…) Rothko preparaba a diario una mezcla de cantidades sin medir de pintura al óleo, huevo entero, resina de Damar y aguarrás, y procedía primero a pintar rectángulos con pintura al óleo en tubo sobre los fondos de color y luego aplicaba encima pinceladas con la emulsión de huevo y óleo

No s’arriba a aquest tipus de combinació a la lleugera, implica moltes hores de proves. No és tampoc casual, cal recordar el coneixement que tenia sobre el Renaixement i com havia estudiat els materials que s’utilitzaven en aquella època i amb aquesta base, ell va anar cercant aquestes noves fórmules.

És tan apassionant i rica aquesta bibliografia, que cal llegir-la poc a poc. Comparant aspectes concrets amb altres artistes i amb altres tendències. I tal com s’ha dit a l’inici, val la pena revisar les notes, la biografia o consultar les webs incloses al final del llibre.

Deixo aquí un vídeo, que a més de mostrar l’obra de Rothko, ho fa acompanyada de la música que va composar Morton Feldman, dedicada a la Capella Rothko. Les imatges no son d’una gran qualitat, però es pot veure l’evolució de l’obra.

Categories
Arts escéniques Cultura Pintura

Red de John Logan

S’està representant al teatre Akademia de Barcelona, Red de John Logan.

És quasi segur que moltes persones associïn John Logan a guions de reconegudes pel·lícules com Gladiador, Star Trek: Némesis, L’ últim samurai o L’ aviador, per les que ha estat nominat en diverses ocasions als premis Oscar de Hollywood. Si es cerca sobre la seva filmografia, es pot veure que ha jugat diferents papers: com a guionista, productor o director.

L’obra de teatre Red va ser representada per primer cop a Londres l’any 2009 i des de llavors, no s’ha deixat de representar arreu del món.

L’ obra transcorre en el període de temps en que Mark Rothko està pintant uns murals adreçats a decorar el restaurant de luxe Four Seasons de la ciutat de Nova York (1958-1959) i sintetitza els diàlegs i confrontació d’idees que es va produint entre el pintor i el seu ajudant. Aquest, de mica en mica, va manifestant el seu criteri, no només a nivell pictòric sinó sobre l’art i l’ètica.

La concepció de Rothko gira entorn a la idea de la comunicació que s’ha d’establir entre l’obra i qui la mira. Per això parla d’un espai on les persones puguin interrelacionar amb elles, un espai de recolliment i de pau. Contínuament pregunta a l’ajudant que veu en els quadres, que li diuen i tot això recolzat per l’ús d’uns colors molt concrets, on el negre representa la mort. Aquest és considerada una etapa fosca de l’artista en front als quadres d’etapes anteriors.

La idea aquesta d’un lloc de meditació al voltant de les seves obres, va acabar materialitzant-se en la Rothko Chapel de Houston, capella aconfesional, on es troben catorze obres del pintor, quasi negres i només amb petites variacions de color. L’ artista va intervenir en la concepció i disseny de l’espai, però no la va poder veure acabada perquè es va suïcidar al març del 1970, abans de la seva finalització.

La idea que ell perseguia amb l’elaboració dels murals destinats al Four Seasons, de comunicació amb les persones, va veure que era inviable i va tornar els diners del projecte. En algun lloc he llegit que mentre ell finalitzava els seus quadres, van col·locar de forma provisional en les parets del restaurant, obres de Pollock. Rothko va anar a sopar i va comprovar que la gent ni mirava els quadres i que l’ambient tampoc era propici per a la contemplació dels mateixos. Després d’aquesta experiència, va ser quan va decidir no tirar endavant amb el projecte.

Els diàlegs son molt rics i plens de matisos i porten a la reflexió sobre el significat de l’art i el paper de l’artista.

Absolutament aconsellable. Val la pena seguir-li la pista per si es representa en altres indrets.