Categories
Política

Immigració i emigració

Corren mals temps per les persones que han de marxar dels seus països d’origen. Pel país d’on marxen, passen a ser automàticament emigrants i pel país de rebuda, són immigrants. En ambdós casos ja porten una etiqueta posada que no és neutre, sinó que comporta una modificació dels seus drets, quan no una pèrdua dels mateixos. No en parlem ja, si es tracta d’immigració il·legal. En aquest cas les notícies sobre maltractaments i situacions inhumanes a la que es veuen sotmesos, estan a l’ordre del dia; no només en el el nostre país sinó en d’altres de la UE com Anglaterra que està de rabiosa actualitat pel tracte que dispensa a les persones que es troben en situació de ser expulsats del país.

Avui s’ha publicat la dada actualitzada del Padró d’habitants d’Espanya, i en el darrer any, han marxat prop de 200.000 immigrants que havien vingut en les èpoques de bonança econòmica i que ara s’han vist obligats a retornar als seus països. No podem oblidar que totes aquestes persones van contribuir al creixement del país i ara, es veuen privats de feina i d’ajuts socials per superar el mal moment.

Em preocupa l’augment soterrat de la xenofòbia, i en alguns casos ni tans sols soterrada, sinó defensada amb vehemència. No es reconeix la seva participació en l’activitat econòmica dels països, i només se’ls veu, en el millor dels casos, com una amenaça  al ocupar els llocs de treball que podrien anar destinats a les persones autòctones. Encara és pitjor quan s’estigmatitza a tot un col·lectiu, atribuint-lis tots els delictes possibles.

El països receptors d’immigració, propicien la creació de zones ocupades exclusivament per immigrants. Aquest barris acostumen a estar allunyats del centre, en condicions no gaire bones i amb manca de teixit social ni presència institucional abocada a resoldre els problemes d’aquestes persones. Així la integració no es pot produir mai. Com es pot dir que no renuncien a les seves pràctiques religioses o culturals, si no tenen l’oportunitat de veure’n cap més? El que és segur és que amb les retallades de l’estar del benestar, l’únic que s’aconseguirà és trencar vincles que s’havien començat a crear i es farà un salt enredera important.

És molt preocupant quan s’activen polítiques de restricció de la lliure circulació de persones dins de l’UE. Quan apareix en el diari la notícia de que Bèlgica està expulsant gent, (article Así se expulsa a un europeo de la UE),  utilitzant mecanismes sofisticats, però “legals” o aquest altre,  centrat en els països més rics, La Europa más rica choca con Bruselas por la inmigración, es pot arribar a la conclusió de que s’ha generat un canvi profund, de manera que als immigrants se’ls veu com un càrrega (una font de despeses) i en cap cas s’analitza la situació en la seva globalitat.

Junt a això, veiem com les persones que han d’emigrar a altres llocs per trobar la feina que aquí no se’ls pot oferir, es veuen doblement discrimitats. Espanya, si estan fora més de 90 dies, considera que ja són residents de l’altre país, i per tant, els hi treu la possibilitat d’accedir a la sanitat pública gratuïta, si retornen (Eurodiputada PSOE critica que se retire tarjeta a emigrantes tras 90 días). Simultàniament, alguns països apliquen la norma que durant els tres primers mesos de residència en el país, els immigrants no podran accedir a un seguit de beneficis socials, per tant totes aquests persones passen a estar en situacions absolutament precàries en quant a drets bàsics.

Les coses no acaben aquí. Quan al final de la seva vida laboral en altres països, els emigrants volen tornar a Espanya, es troben amb la desagradable sorpresa de que el govern espanyol pretén que realitzin aquí un pagament addicional per la pensió que reben dels països on han treballat. Aquesta norma del ministre Montoro, està portant a que aquestes persones es plantegin seguir empadronades en el país en el que han viscut i no puguin aspirar a viure els darrers anys de la seva vida, en el país d’origen, que van haver d’abandonar perquè aquest, no els hi va poder garantir una forma digna de vida.

La sensació de que es vol esprémer al màxim tant als immigrants com als emigrants, és inevitable.

 

Categories
Economia

Mobile World Congress 2013

Ahir va finalitzar el congrés de telefonia mòbil que es celebra anualment a Barcelona.

Els organitzadors estan molt satisfets pel nombre de visitants que han passat pel congrés i les diverses institucions de la ciutat, també han fet un balanç positiu del que ha comportat, tant com a font d’ingressos i pel volum de negoci generat, com per la difusió  de la marca Barcelona arreu del món.

En l’àmbit estricte del congrés, es poden considerar tres aspectes: el relacionat amb els terminals, el sector del programari (sistemes operatius i aplicacions desenvolupades específicament per aquest entorn) i les comunicacions.

És important assenyalar la presentació de productes complementaris, alguns d’ells de gran valor no només tecnològic, sinó d’ajuda social.

  • Per exemple, em va cridar l’atenció la presentació per part d’una empesa francesa, d’una placa transparent, que funciona amb energia fotovoltaica, que col·locada sobre el terminal intel·ligent (smartphone), permet la carga del mateix. El temps de més que s’aconsegueix no és massa gran, però pot servir per moments puntuals que s’està acabant la bateria i cal fer una trucada. Aquest tipus de tecnologia pot ser de gran interès pels països amb dificultats en el subministrament elèctric.
  • L’empresa Fujitsu va presentar el prototipus d’un bastó que facilita el desplaçament dels usuaris. Es programa la ruta que es vol fer, i a través d’una pantalla ubicada al pom del bastó, va donant indicacions amb fletxes de color verd o vermell (si hi ha un semàfor, per exemple), facilitant així la mobilitat.
  • Google va anunciar que disposa ja un prototipus d’ulleres que van facilitant al usuari informació diversa: del temps que fa a l’exterior, informació cultural, de tràfic, etc.

Si ens centrem en les tres parts fonamentals del negoci, es pot parlar de:

  1. Terminals. Sembla interessant que es presentin terminals exclusivament amb les funcionalitats del telèfon però en les que s’ha millorat la tecnologia i la presentació. Els terminals pensats per  persones amb certes discapacitats, tant visuals com auditives: tecles grosses, senyals lluminoses, etc. Aquí  s’ha incorporat la geolocalització com a eina útil pel segment de la població al que van dirigits.
  • Presentació de terminals de preu accessible. La voluntat de fer negoci, d’expandir-se, fa que les empreses tinguin ben presents els segments de mercat on cal arribar amb ofertes més acurades.
  • Tendència a pantalles més grans. En el moment que es pretén que aquest dispositiu serveixi per veure pel·lícules, vídeos, etc. cal tenir més resolució i incrementar les polsades de la pantalla.
  • Híbrids. Terminals a mig camí entre pissarretes i telèfons o terminals amb doble pantalla: una per telèfon i l’altre per llegir llibres electrònics.

2. Aplicacions. Aquesta ha sigut una de les parts més important del congrés, tan en la part de l’exposició com en les presentacions i en les conferències. És important remarcar la vitalitat d’aquest sector i la diversitat de solucions que s’han presentat. Deixant de costat les aplicacions destinades al joc, s’han pogut veure moltes encaminades al món empresarial: tractament de logística, controls diversos, càlcul, etc. També algunes que treballen ja en entorns 4G i que sens dubte, proporciona un camp d’expansió important.

Un tema important és el dels sistemes operatius. Es conegut que en aquests moments, el lideratge està en mans d’Android, però Windows està fent un esforç considerable per no quedar definitivament despenjat d’aquest sector i d’aquí l’aliança entre Nokia i Microsoft. Està per veure que passa.  Però sens dubte la presentació que va fer Mozilla va cridar poderosament d’atenció. Algunes empreses ja estan treballant per incorporar el nou sistema (entre elles Telefònica).

3. Comunicacions. Com és conegut, alguns països ja disposen de les freqüències per les xarxes d’Internet mòbil de gran velocitat 4G. Però precisament el passat dia 26 de febrer es podia llegir  com la Comissió Europea havia requerit als estats membres de la UE a que adjudiquessin les freqüències necessàries per a poder implantar la velocitat 4G, amenaçant amb imposar sancions als països que no ho fessin. En la intervenció al MWC a Barcelona de la comissària encarregada de noves tecnologies Neelie Kroes,  es preguntava com era possible que en aquests moments existeixin més abonaments a 4G a Corea del Sud que en tot el conjunt de l’Unió europea. En concret 17 països de l’Unió no en tenen i anunciava la voluntat de passar a l’acció, posant sancions als membres que no segueixin les indicacions marcades per la Unió. Va presentar les xifres corresponents al 2012, on el nombre total d’abonats de tot el món eren 26,5 milions que es repartien: 23,9 entre EEUU, Japó i Corea del Sud. El 1,4 restant es distribueixen entre Alemanya, Suècia i Austria.

En relació a aquest tema, es van fer sentir els operadors de telefonia, queixant-se de que ells havien de fer les grans inversions per assegurar la comunicació, però que la part important del pastís quedava en mans de les empreses dedicades a la fabricació de terminals o a les empreses desenvolupades d’aplicacions. La veritat és que no fan gaire pena.

Potser degut a la nova ubicació de la fira o pel grau d’implantació o a la situació que provoca la crisi econòmica, es podria dir que l’edició d’enguany, ha sigut més comercial. Això es traduïa en que molts fabricant deixaven “jugar” amb els terminals o les aplicacions. Semblava tot més de cara a la galeria. De totes maneres seria injust no destacar el contingut de les conferències i de les sessions de treball que ajuden a posar en comú i a debatre aspectes importants del futur pròxim.

Per últim però no el menys important, cal aixecar la veu en contra de la utilització de les dones com objecte. No qüestiono en cap moment l’eficiència de les dones per donar informació o per mostrar productes, segur que estan perfectament preparades. El que es rebutja és que les facin vestir de maneres inapropiades per estar en una fira que vol ser professional. Si per captar l’atenció del públic professional, cal recórrer a aquestes estratagemes, és senyal que no s’ha avançat gaire. Potser no estaria de més que quan s’autoritza una fira, es cuidin determinats detalls, que en definitiva, ajuden a donar una mala imatge de la ciutat i del país on es realitza.

Categories
Actualitat. Notícies curtes

Grans empreses i fiscalitat

Crec que és de gran interés l’artícle que apareix avui al diari El País sobre la ingeneria fiscal aplicada per grans empreses per no pagar impostos. En tot cas aporta molta més informació sobre el tema i també hi ha referències a articles apareguts en altres mitjans.

El fet de que Espanya hagi creat una oficina especial dins del Ministeri d’Hisenda per a seguir aquest tema, és un primer pas que sa dóna en la mateixa direcció que altres països europeus.

He llegit que hi ha persones que proposen fer boicot als productes i/o serveis d’aquestes empreses. Estic molt més a favor d’un canvi legislatiu i un acord de la UE que impedeixi aquestes pràctiques.

Categories
Actualitat. Notícies curtes Economia

Moody’s retira la Triple A al deute francès

La decisió de Moody’s en relació al deute de França feia temps que s’esperava. No ha fet res més que seguir la línia que va iniciar Standar & Poor’s ara fa deu mesos.

Existeix molts anàlisi i informació al respecte,  realitzats per experts econòmics que es poden llegir en diferents mitjans de comunicació:

CincoDias blogs, Expansión , Publico.es, Reuters.  etc.

Em pregunto el perquè del moment i quines implicacions polítiques pot tenir aquesta mesura. Quant ja s’ha demostrat la manca de neutralitat d’aquestes agències que moltes vegades responen a criteris tendents a afavorir els seus clients, no podem ser tant innocents com per deixar de questionar-nos que hi ha al darrera d’aquest canvi de qualificació. A qui afavoreix?

En una entrevista recollida per Anna Villechenon al diari Le Monde  sobre l’opinió del Cap d’Europa de l’empresa UBS a Londres, explica en un dels seus punts  que la decisió de Moody’s arriba just després de la roda de premsa d’Hollande en la que havia posat de manifest la voluntat de reduir el déficit, de modificar la fiscalitat per incrementar la competitivitat i on va fer una reflexió sobre la flexibilització del mercat de treball. És per tant sorprenent i posa de manifest la inèrcia d’aquestes agències, que fa que les seves decisions arribin moltes vegades  tard.

En tot cas sembla que hauria estat més prudent esperar a veure els efectes de les mesures anunciades en el pacte de competitivitat anunciat pel president francès. O, pot haver existit alguna pressió perquè es fes just en aquests moment?

Dins d’aquest ball de bastons ha aparegut un nou actor. La Fundació Bertelsmann va presentar ahir a Berlín , només dotze hores després de la degradació de la nota del deute francès per part de Moody’s, la seva pròpia valoració sobre el deute francès. Per poder respondre a les crítiques de manca d’independència que es fa a les agències habituals, aquesta fundació ha decidit crear un nova fundació independent on els indicadors no només seran de contingut macroeconòmic sinó també realitzaran prospectives. El capital per crear aquesta fundació esperen sigui aportat pels membres del G-20. A més del pilotatge que han fet d’alguns països en concret, l’expert que ha focalitzat el seu anàlisi sobre França, coincideix amb el contingut i amb les propostes que va presentar el president François Hollande en la roda de premsa ja esmentada, i apunta també, que la rebaixa de la qualificació ha arribat tard.  No cal dir que l’aparició d’aquesta Fundació és benvinguda i s’espera que els seus treballs facin de contrapunt de les agències existents fins ara.

Seguim ara amb l’aspecte de a qui afavoreix aquesta actuació. La reacció del govern alemany no s’ha fet esperar. De manera subtil i sense carregar les tintes, han aprofitat aquesta ocasió per pressionar al govern d’Hollande sobre la necessitat de realitzar més retallades i de disminuir el dèficit, recordant a França que aquest és un objectiu comú a tota la zona euro. Tots sabem que el govern francès és l’únic de centre-esquerres de tota la zona i que des de que va guanyar les eleccions (i es va trencar l’eix Alemanya-França) a defensat que amb una política només de retallades no és possible fer créixer el país. I no només això, sinó que les retallades no poden raure sobre els beneficis socials ni sobre l’educació i la sanitat.

No podem perdre de vista que en aquests moments la cancellera Merkel està defensant el seu pressupost en el Parlament, i necessita donar rellevància als problemes d’altres països per situar els propis en la mida que considera més avantatjosa. I no només això, Alemanya ha estat defensant un model centrat en la retallada del dèficit, en l’increment de la fiscalitat, en la reordenació i flexibilització del mercat de treball, com a únic camí per a sortir de la crisi. En front d’aquest model, s’ha situat França que manté que és possible sortir de la crisi aplicant mesures diferents: contenció del dèficit però impuls del creixement com a forma bàsica per remuntar la crisi. Per tant ens trobem davant de dos models diferents i perquè no dir-ho, d’una por per part d’Alemanya de pèrdua de poder.

En aquests moments s’està produint el debat sobre el deute grec, que s’afegeix com element important i cabdal per conèixer les posicions de cada membre de la UE i el FMI. Un cop més sembla que ens trobem davant d’uns negociadors que just el que no sabem fer és negociar. Al meu entendre, es discuteixen sobre parcel·les específiques i manca la discussió sobre l’entramat que lliga i fa sostenibles aquestes parts. Anirem seguint aquest tema en els propers dies.