Categories
General

Informació, Coneixement, Saviesa

No em deixa de sorprendre la manca de reflexió i d’anàlisi de la informació. Recordo una conferència impartida per en Joan Majó ja fa més de vuit anys, que va explicar com es construïa la següent piràmide: a la base estava la Informació; al centre el Coneixement (que es construïa a partir de la informació) i a l’extrem superior la Saviesa (que era el compendi del coneixement i la reflexió).

Sense ell saber-ho, em va quedar molt gravada la seva exposició  i he intentat tenir-la sempre present. Cada dia rebo  correus electrònics i els llegeixo per extreure’n informació a partir de la qual pugui elaborar coneixement. El primer problema amb el que em trobo, és constatar que moltes vegades no contenen cap informació, només xafarderies (sense cap interès), o dades mal girbades.

Tothom parla d’economia però resulta que quasi ningú aplica els principis més elementals d’aquesta ciència. Per començar un bé econòmic és un bé escàs i com a tal no es pot manllevar. El temps és un bé escàs (no només el nostre sinó el de tothom) i per tant cal administrar-ho amb delicadesa i respecte. Per continuar hem de ser concients que la informació necessita uns canals físics de transmissió que cada vegada han de ser més amples per permetre que circuli aquest flux de dades tan gran. Les comunicacions no són gratuites, i val la pena valorar si les informacions que volem enviar  realment poden ajudar a tenir més coneixement o no.

A vegades tinc la sensació de que ens estem tornant més infantils, en l’aspecte de no poder pensar abans d’actuar: re-enviem coses sense pensar i fins i tot sense haver llegit el contingut. La necessitat d’immediatesa ens porta a prémer el botó de re-enviar sense haver respirat abans 10 cops, o millor dit, sense haver dedicat ni tans sols un minut a analitzar els continguts.

La saviesa ens la hem de treballar.

Categories
General

Tramessa massiva de correus

La facilitat en la transmissió de dades està permetent que la informació arribi de manera ràpida i massiva a tothom. No s’escapa a ningú l’aventatge que això comporta de permetre el coneixement de la informació i en igualtat de condicions. Al costat d’aquest valor innegable cal posar el deure de validar la informació, conèixer les fonts d’informació i en la mesura del pensament i les creences de cadascú, assumir-les o rebutjar-les.

Introdueixo aquesta reflexió perqué cada cop més em trobo amb la desagradable sorpresa de rebre correus electrònics, que s’emeten de forma massiva, i que quan llegeixes el seu contingut, et quedes molt sorpresa del mateix, pel seu contingut xenòfob, raciste, classista i discriminatori i, en determinats casos, fals.

La responsabilitat personal està tan en voler que la informació tingui una difusió quan més amplia millor, com en verificar el contingut.
Si fa referència a una persona i és fals, pot atemptar directament contra el seu honor. Abans de donar-ne difusió hem d’estar molt segurs de la seva veracitat i per tant, s’ha de verificar la font i, en cas de dubte, és millor no donar-li sortida. Si la ideologia que tramet és contrària al nostre pensament, no es pot difondre sense caure en la més flagrant incoherència.

Un dels grans valors del periodisme de prestigi és precisament, que cada notícia ha estat contrastada abans de ser publicada. Darrera està la responsabilitat professional del periodista i del mitjà. Això no està en contradicció amb el fet que els mitjans estan molt ideologitzats i que els usuaris coneixen l’orientació dels mateixos. La responsabilitat de les fonts que sempre s’ha exigit als mitjans, no podem permetre que tots plegats, ens la saltem amb total impunitat.

El desprestigi continuat d’institucions i principis democràtics, no és innocent. Les conseqüències poden ser nefastes per a tots nosaltres. No podem oblidar que la corrupció la comet una persona humana, no una institució i que per tant, les crítiques no poden ser generalitzades, sinó centrades en la persona que ha tingut una actuació incorrecte.