Pablo Picasso i Paul Eluard

L’exposició sobre l’amistat entre Pablo Picasso i Paul Eluard que es pot visitar actualment en el Museu Picasso de Barcelona, te com a principal objectiu, aprofundir en la relació entre ambdós artistes i mostrar les influències mútues. Es podria dir que la majoria de la gent coneix l’obra de Picasso, però per a poder aprofundir  i anar una mica més enllà de la mera contemplació d’elles, cal conèixer el mon que l’envoltava, les seves relacions , les circumstàncies polítiques que li van tocar viure, el seu posicionament personal i els seus pensaments i actuacions en front de totes elles. Com totes les persones, Picasso va ser polièdric, amb moltes facetes diverses. Anar coneixent cada una d’aquestes cares, contribueix a tenir una visió més complerta. Aquests descobriment pot provocar a vegades, una certa incomoditat, en el sentit d’apreciar plenament la faceta artística i al mateix temps, estar absolutament en desacord amb altres aspectes de la persona.

Els anys de relació profunda entre Picasso i Eluard van del 1935, fins a la mort d’aquest darrer el 1952. Certament va ser un període convuls. Primer la Guerra Civil espanyola i posteriorment l’ocupació de França per part de l’Alemanya nazi. Paul Eluard va tenir sempre una posició política molt destacada. Va estar un temps al Partit Comunista que va deixar per desacords amb l’estalinisme i posteriorment es va tornar a afiliar el que li va comportar el pas a la clandestinitat. Després de l’alliberament de París, Picasso també es va adherir al Partit Comunista.

Només un any més tard de conèixer a Eluard, 1936, entra en la vida de Picasso Dora Maar, amb la que va mantenir una relació fins el 1944. Es pot veure dons que coincideix amb els anys de la guerra civil espanyola i l’ocupació de França. No amago el gran interés que em desperta aquesta artista, tant a nivell personal com a nivell artístic i crec que el seu posicionament polític va marcar l’actuació de Picasso.

• 

  Pablo Picasso. Dora Maar amb collar. 1937. Museu Picasso Barcelona.

• 

  Dora Maar. Retrat de Paul Eluard. s.d. Bibliothèque Emmanuel Boussard, París

La coincidència en el posicionament polític de Dora Maar i Paul Eluard, crec que els va fer tenir una relació molt propera. Cal recordar el que ja vaig escriure en un altre comentari, com a ser Eluard el que va retreure a Picasso els problemes mentals que va partir Dora després de la separació i com va ser ell mateix qui la va ajudar a sortir de la institució en la que estava ingressada. Per això m’agrada posar els seus dos retrats junts i sobre tot, el de Paul Eluard fet per la pròpia Dora.

Pàgines: Pàgina 1, Pàgina 2

Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol

Fins el proper 14 d’octubre, es pot visitar al MNAC l’exposició Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol.

La figura de Gal sempre ha estat envoltada d’un cert misteri i desconeixement, de forma que una exposició dedicada a ella, te en principi, assegurada la afluència de públic.

Com altres vegades he fet constar en aquest bloc, tinc per costum documentar-me sobre el contingut de la mateixa a fi de treure’n el màxim de profit. En aquest cas concret, per tractar-se d’una persona vinculada al moviment surrealista, l’interès encara era més gran per a mi. Els materials inclosos en la web de l’exposició, sobre tot el Dossier_premsa_Gala, ajuden a ubicar a Gala dins de l’entorn de Dalí. El fet que la Comissaria de l’exposició sigui Estrella de Diego

Clip Telenoticies vespre 5/07/2018

constitueix una garantia  important. Professora de l’Art, compta amb una amplia producció escrita i ha publicat diverses monografies dedicades a artistes surrealistes com Remedios Varo o Maruja Mallo, (Fundación Mapfre) a més de l’obra Querida Gala. Las vidas ocultas de Gala Dalí. Ed. Espasa, Madrid, 2003. És una exposició molt amplia, amb més de 300 obres, però al final surts amb la sensació de que no has pogut copsar el personatge, es podria dir que surts amb més incògnites sense resoldre que no pas amb certeses.

Perquè donat que no te una producció artística pròpia, és a través de la mirada de Salvador Dalí, o de les fotografies de Max Ernst o del treball documentat per Eric Schaal de la preparació del pavelló Somni de Venus corresponent a l’Exposició Universal de Nova York de l’any 1939 o de les seves aparicions en públic, quan un pot intentar anar més enllà de la façana. Llegir el llibre de Monika Zgustova. La intrusa. Retrat íntim de Gala Dalí, Galàxia Guttenberg, Barcelona, 2018 és també de gran ajuda. 

La vida i circumstàncies personals i polítiques de Gala, la van marcar de forma definitiva, no en sentit negatiu, sinó en quan a dotar-la d’un caràcter i d’uns valors i ambicions molt determinats. Sempre es va quedar en un segon lloc: va esperonar a Paul Eluard a que fos poeta i el va ajudar a aconseguir el reconeixement internacional del que va gaudir. Va canviar la vida de París per iniciar un nou recorregut al costat de Salvador Dalí, persona absolutament desconeguda en aquells moments. Va ser ella la que va proporcionar equilibri i tranquil·litat a la relació, entenent la personalitat del pintor, contribuint al reconeixement i valoració artística del mateix. Se la presenta com a persona ambiciosa (AVIDA DOLLARS li deia André Breton, utilitzant les lletres del nom de Salvador Dalí), i sembla que al final de la seva vida tenia autèntic pànic a no tenir diners i poder ser pobre. Les conseqüències en la família i les seves amistats d’infància de la revolució russa, van jugar un paper fonamental en la seva vida.

L’exposició mereix la pena  ser visitada, desperta la curiositat i l’interès per anar una mica més enllà del personatge mediàtic que  ella mateixa va contribuir a crear

À toute épreuve: Eluard, Miró i Cramer

Fins el 2 de juliol és possible visitar a la Fundació Joan Miró de Barcelona, l’exposició temporal: Éluard, Cramer, Miró -“À toute épreuve”, més que un llibre.

Per introduir-nos en el sentit de la mateixa no hi ha res millor que citar la informació que apareix en el fulletó:

Éluard, Cramer, Miró – «À toute épreuve», més que un llibre reconstrueix la història de la creació del llibre de Miró fet a partir d’un recull de poemes de Paul Éluard amb el mateix títol. La mostra s’inclou dins la sèrie Miró. Documents, que té per objectiu aprofundir en alguns aspectes de l’obra de Miró a partir del fons de l’Arxiu de la Fundació.

La composició i la realització del llibre À toute épreuve és un exemple dels vincles que Miró estableix amb els poetes als anys vint i que són l’origen de grans transformacions en el seu llenguatge plàstic. Amb aquest llibre, editat per Gérald Cramer l’any 1958, Miró fa realitat el seu desig de depassar la il·lustració de les paraules del poeta per acabar creant un objecte.

Éluard, Cramer, Miró – «À toute épreuve», més que un llibre forma part de la sèrie Miró Documents, un cicle d’exposicions, publicacions i simposis concebut pel Grup Internacional de Recerca de la Càtedra Miró que aborda noves aproximacions a l’obra de l’artista a partir dels fons de l’Arxiu de la Fundació Joan Miró.

El nom de l’exposició és molt encertat i clar: ens trobem davant d’una obra d’art, d’un llibre que és la suma de diverses peces d’art, ja siguin poemes, pintura o escultura. L’inici és el poema que el poeta Paul Eluard va escriure a Gala, quan aquesta el va deixar per anar a viure amb Dalí. Aquest poema és el que amb les aportacions de Miró es va convertir en el llibre objecte de l’exposició.

És molt interessant veure tot el procés creatiu, des de les planxes de fusta, les diverses maquetes fins el llibre acabat i dins de l’esstoig tb de fusta. Les planxes son en si mateixes escultures per les que va emprar diversos tipus de fusta, en funció de les característiques i necessitats de cada dibuuix. La fusta de cirerer, més dura, retallada i posada sobre planxes de fusta de pí, o en el cas de les més petites, tallades directament sobre boig. A un li venen al cap imatges de com debia ser aquest treball de traspassar a la fusta la idea de les formes, com debia anar pulint cada peça fins aconseguir la forma i textura necessàries.

Les proves de color son en si mateixes una petita obra d’art, com va afegint els colors, com busca unitats més petites, com elabora el tot, la idea global. A partir d’aquí l’elaboració de les maquetes dels fulls del llibre. Algunes vegades Miró dibuixaba sense tenir el text, d’aquí les succesives maquetes que es van anar fent fins arribar al resultat final. L’ignorància fa que només quan t’expliquen les repercusions d’un petit canvi en l’interliniat del text sobre el conjunt, arribes a comprendre la magnitut de l’obra.

Arxiu Fundació Miró. Maqueta À toute épreuve

Arxiu Fundació Miró. Full de repòs À toute épreuve

Arxiu Fundació Miró. Maqueta À toute épreuve

Resultat final

Arxiu Fundació Miró. Maqueta i pàgina final del llibre À toute épreuve

La veritat és que pots estar-te molta estona mirant cada pàgina, cada dibuix, cada traç, cada composició: ÉS UNA MERAVELLA!

La relació entre els artistes, la col·laboració, el reconeixement de la vàlua mútua, el respecte, son tot d’aspectes que fan reflexionar. Les grans persones, les més sabies, son les que acostumen a posar de manifest aquesta capacitat per compartir i sumar (sempre hi han excepcions). En aquest sentit, constatar com un poema que tot just ocupa quatre pàgines, esdevé en un llibre amb més de dos-cent dibuixos, dóna fe del treball conjunt. És evident que no es tracta d’un poema il·lustrat, ni molt menys, és la suma de la tasca d’ambdós artistes.

Christie’s. ÉLUARD, Paul (1895-1952). À toute épreuve. Poème autographe non signé. 6 feuillets in-4 (281 x 225 mm), verso. Encre noire sur papier bleu. (Traces de pliure centrale.)

Donar a conèixer el fons  de la Fundació és una gran idea. Moltes vegades m’ha passat pel cap al visitar un museu, la idea  que m’agradaria poder accedir al fons que no s’exposa normalment al públic. Tenta com un misteri: com es deu guardar? quins tresors amagats hi ha? com han arribat?, quin és l’origen? a qui anaven destinats? Poder accedir a desvetllar una part d’aquest misteri, és molt gratificant.

L’explicació del comissari de l’exposició, Christopher Green, aporta elements més que suficients com per motivar a qui encara no hagi vist aquesta exposició temporal, a buscar una estona i anar-la a veure.