Aquests dies ha estat notícia de capçalera de tots els mitjans, l’arribada amb èxit a Mart del Robot Perceverance. Gràcies a ell, s’han pogut veure algunes imatges del planeta anomenat roig.
De retruc, hem pogut saber que Diana Trujillo és la directora del vol Mart 2021. L’entrevista de la BBC News Mundo, apareguda el passat 18 de febrer i signada per Alejandra Martins:
Ens mostra alguns aspectes molt interessants. En quant a la missió, voldria destacar la importància del treball en equip. Quan fa referència al fet que la posada en comú de les diverses idees dels diferents grups, és el que permet trobar solucions i tirar endavant, no deixa de fer-nos pensar en la importància del treball col·laboratiu. El tenir un objectiu comú, fa que cada persona, deixi de banda els seus afanys individuals, i posi a l’abast de tothom els seus coneixements. Les imatges de com totes les persones presents a la sala de control, celebraven de forma conjunta, l’èxit de la missió, va ser una bona prova d’aquest treball conjunt.
És eloqüent el comentari que fa Diana Trujillo en relació a la seva decisió d’anar a EEUU, perquè no estava d’acord amb les expectatives que s’esperaven d’ella:
¿Cuál era esa expectativa?
La expectativa desafortunada en mi perspectiva de lo que la mujer tiene que hacer y cómo se tiene que ver y cómo se tiene que comportar y cuáles son las aspiraciones de una mujer.
Sentía que para poder hacer lo que yo quería tenía que pelear todo esto y demostrarle a todo el mundo que yo puedo hacer más. Sentía: “estoy perdiendo mi tiempo”, distrayéndome tratando de convencer a la otra persona de que yo soy capaz de hacer algo.
Yo sé que soy capaz de hacer algo, entonces no es que yo no pueda, es el entorno que tiene que cambiar. Viendo hacia atrás me doy cuenta que fue por eso por lo que tenía yo que venirme para acá.
Aquest comentari el fa una dona jove i al voltant d’una realitat que es produeix encara avui en dia. No deixa de ser curiós quan parla de quines es suposen que son les aspiracions d’una dona. Tradicionalment aquesta idea era la que mantenien els homes que eren els que havien decidit quin era el paper de la dona. Però encara persisteix. Per això quan a vegades algunes dones diuen que no han sentit mai cap discriminació en el món laboral, no és que no existeixi, sinó que per determinades circumstàncies, no l’han viscut o no han sigut conscient d’ella. Més d’una vegada, quan una dona treballa, a més te família, vol fer altres activitats formatives o lúdiques o ocupa un lloc directiu, altres persones del seu entorn li pregunten: Però, tens ajuda, oi? Aquest tipus de comentari no l’he sentit mai quan es tractava d’un home.
Ens trobem dons, davant d’una història de superació i de lluita. De tenir una ambició personal positiva, de tenir una voluntat de conquerir un objectiu i en definitiva, de no deixar-se arrossegar per les circumstàncies.
Però un cop dit això, cal assenyalar que estem parlant d’una notícia, que ho és, pel seu caire extraordinari. Si a la NASA, en llocs destacats, hi hagués moltes dones, no se n’hauria parlat, ja no hauria sigut notícia.
Des de Collserola 